Els aquelarres d'ultradreta del carrer Ferraz de Madrid estan degenerant a la velocitat de la llum. Una fita realment encomiable, perquè el freak show de les darreres setmanes resultava difícilment superable. Però clar, faltava la secció integrista resant rosaris, Vito Quiles detingut pels policies nacionals a qui llepava les botes quan atonyinaven catalans, o Javier Ortega Smith dirigint l'operatiu dels antiavalots. Les ments pensants de la revolta s'estaven quedant sense benzina, sense idees, sense esma. Però vet aquí que un simpàtic filofeixista, amb aspecte de nerd, un tros de paper i un encenedor han aconseguit tornar l'esplendor a la seva protesta.
L'espècimen del qual en parlem va protagonitzar un acte tan subversiu com passat de moda. Es veu que passa moltes hores a la intempèrie i s'està perdent els seus programes favorits, des d'Ana Rosa a 13tv. Potser per això no s'ha assabentat que Jorge Javier Vázquez ja no té programa. Que està tan tranquil gaudint de l'estil de vida que, amb la seva feina, el seu talent i molta suor, ha obtingut assolir. Per què ho diem? Perquè a ningú amb els llums encesos se li acut cremar una fotografia del presentador de Badalona com a acte de denúncia-repulsa-acusació al règim de Perro Sanxe i els indepes catalans. Que sí, que el mantra fatxa assenyalava Vázquez com el perill esquerranós. “Rojos y maricones”, recorden? Però senyors, senyores, que ja no hi és. En fi. Són anacrònics des que es lleven fins que tornen al llit.
Entre la surrealista cridòria espanyolista esgargamellant-se amb el “prensa española, manipuladora”, el petit piròman es fuma un piti amb una mà i, amb l'altra, sosté la imatge en flames del VIP televisiu. La seva parsimònia és proporcional a l'estultícia de l'acte en qüestió. Ara bé, com a documental d'animals de dues potes està molt bé. La combustió del tros de paper és lenta, feixuga, ensopida. Com l'autor de la cremació. L'estampa, però, és meravellosa per diferents motius: un d'ells és que, al seu costat, hi ha un altre individu molt empipat amb l'amnistia, amb Sánchez i Puigdemont, però sobretot amb el rei d'Espanya. Felip VI, malgrat la seva cara de fàstic durant la presa de possessió del nou president electe i democràtic, és per a ells Felpudo VI. I per això han foradat la bandera nacional, erradicant l'escut constitucional. Només pàtria, fora el Borbó.
I diem que ens fa gràcia perquè per aquí va la reacció sublim de l'ex de 'Sálvame', que no s'ha pogut estar amb aquesta nova funció del circ fatxa. “No eres nadie hasta que no queman una foto tuya en una manifestación. Que yo recuerde, lo hacen mucho con los reyes. Ergo, sigo siendo el Rey”, conclou. Potser el temps televisiu de Vázquez hagi passat, o no. Però l'enginy, la mala bava i la superioritat intel·lectual respecte la tropa cavernària, ai, amics. Han de néixer molts Cantós, Tertsch i companyia abans que perdi la corona. Està sembrat. Jorge Javier I, sa majestat.
No eres nadie hasta que no queman una foto tuya en una manifestación. Que yo recuerde, lo hacen mucho con los reyes. Ergo, sigo siendo el Rey. https://t.co/Pz6pa9QM5u
— Jorge Javier Vázquez (@jjaviervazquez) November 23, 2023
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!