El 'Col·lapse' de Ricard Ustrell a TV3 va entrevistar el presentador més famós de les televisions espanyoles. Un català de Badalona, per ser més exactes: Jorge Javier Vázquez. El de Telecinco és un tòtem mediàtic, malgrat que passi per una etapa complicada en diversos fronts: audiències que minven, problemes de salut, etcètera. La seva veu se sent molt a Madrid i a la resta d'Espanya, però a Catalunya el seu impacte és diferent. Hi ha una raó de pes: mai no s'ha dirigit als catalanoparlants en la seva llengua. Una anomalia que marca.
Jorge Javier no és catalanista. Ni de lluny. No és un combatiu antiindepe, tampoc una germaneta de la caritat. Però si hem de fer una alineació de periodistes contra la nació catalana, el de 'Sálvame' no seria el primer que et ve al cap. Potser per això l'hem vist i sentit últimament en programes de la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, a Catalunya Ràdio o a TV3. S'ha de dir que sempre que l'escoltes provoca debat, sobretot fora del galliner de les tardes de Mediaset. I en el seu pas pel programa nocturn de la tele pública va deixar un bon grapat de titulars. Alguns de morbosos, com els seus temes amb la beguda i el sexe. Ara bé, també una bomba sobre el català que ha esclatat de forma retardada.
La frase del presentador i la polèmica recorda allò que va explicar el cantaor Miguel Poveda, amic personal i veí també de Badalona. Un de Sant Roc, en Jorge Javier, l'altre de Bufalà, en Miguel. Cap dels fa servir el català. El cantant, de fet, culpa a la llengua del seu fracàs i abandonament escolar. Aquelles paraules van aixecar polseguera, per molta mala llet que en gastés Poveda en veure's reflectit a la premsa. Per la seva banda, el que ha dit Vázquez és el que destaca el compte de Twitter de TV3. Literalment: "Em fa molta vergonya parlar en català. L'època del pujolisme va ser molt dura i l'idioma era un element que separava molt a la societat". Que et faci vergonya parlar-ho si vens d'un ambient castellanoparlant és una situació que li ha passat a molts. I molts també l'han superada. Amb i sense Pujol, Maragall, Montilla, Mas, etcètera. La voluntat, l'interès, la dedicació, el respecte. Sí, respecte. El català no és un dialecte ni una cosa de paletos, com pensen tants monolingües i espanyolistes en general. Per cert: que també hi ha catalanoparlants menystinguts a Catalunya, d'aquest no se'n parla tant. Però vaja, que és una senzilla observació. Les reaccions, les de veritat, les trobem a les xarxes.
Hi ha un debat obert sobre aquestes paraules. Un sector molt ampli dels catalanoparlants rebutgen aquest argument, el prenen com a una excusa victimista i sense fonament. Un d'ells és Toni Soler, que no és cap desconegut: va ser soci d'Òscar Cornejo, capo català de la productora de 'Sálvame', en l'origen del 'Todo es mentira' de Risto Mejide. Era una coproducció amb la que tots dos intentaven intercanviar mercats desconeguts. L'experiment no va sortir bé, va durar poc i menys. Entenem que hi ha diferències insalvables en molts aspectes, també lingüístiques. Soler, de Badalona, a Vázquez, també de Badalona: "Tota una víctima. Pobret". Ras i curt. Més curta, encara, la resposta d'un "xarnego" independentista de soca-rel com Antonio Baños: "No". Pilar Rahola també s'hi ha abonat, qualificant l'argument de "quina bestiesa". En quant al món dels actors (J.J. també ho és), recollim dues figures importants: Lluís Marco, que li diu "del Sr. Pujol es poden dir moltes coses,però això que dius tu es indecent i estúpid", o Joan Lluís Bozzo, que li dona la volta: "Em fa molta vergonya parlar en castellà. L'època del franquisme va ser molt dura".
Atacar la normalització lingüística d'un idioma oprimit és un imant de crítiques. Que ningú se sorprengui quan li xiulin les oïdes. Tot i que des de Madrid poc li deu importar...