La cuina catalana és una de les més valorades i creatives del món. Tan bona i trencadora que xefs d'arreu han perfeccionat les seves tècniques a casa nostra des de fa dècades. Per exemple, a El Bulli de Ferran Adrià, o al Celler de Can Roca dels germans Roca. I alguns dels que han fet els seus stages en aquests temples són professionals molt reconeguts. És el cas de l'asturià de naixement José Andrés, una veritable celebritat als EUA, país al que va arribar directament des de la Cala Montjoi de Roses fa més de 30 anys. No només el valoren per la seva proposta culinària, també per les seves tasques humanitàries amb les que intenta ajudar necessitats de tot el planeta.
En José Andrés és un home en el que conflueixen diverses cultures i identitats. L'asturiana, per sang; la catalana, per haver viscut 19 anys en aquesta terra des que va arribar amb la família amb dos anyets; l'americana per raons òbvies i, evidentment, l'espanyola. Se sent orgullós de totes elles, com ha deixat clar en més d'una ocasió. Però és clar, que un espanyol de pro lloï les seves arrels catalanes no està ben vist en determinats marcs mentals patris. Sentir-lo o llegir-lo dient "Me siento muy catalán" o "Me siento un #emigrante del mundo. Estoy orgulloso de ser asturiano, catalán, español y americano") els provoca una coïssor incontrolable. El consideren un venut, un traïdor i més coses per l'estil, per descomptat.
Doncs bé, en José Andrés acaba de donar una nova lliçó a tots els haters catalanòfobs: els sagnaran les oïdes després de veure'l intervenir al 'Tot es Mou' d'Helena Garcia Melero a TV3. El programa de tardes de la pública el va entrevistar per saber més coses sobre les seves iniciatives solidàries, intentant posar un plat a la taula de tots aquells que no en tinguin per motius de pobresa, exclusió, emergències, etcètera. World Central Kitchen és l'ONG del cuiner, i la seva tasca és encomiable. Tan encomiable com el català pràcticament perfecte que va fer servir durant la conversa al programa: 12 minuts per emmarcar.
La presentadora i el públic en general, malgrat saber que en José Andrés té passat a Catalunya, es van sorprendre molt sentint la llengua catalana als seus llavis. Al·lucinant. Per portar més 31 anys sense fer-la servir habitualment la tracta molt millor que molts dels que mai no han sortit de les nostres fronteres. No serà independentista, ni simpatitzant de la causa catalana, ni tan sols catalanista, però no cal ser-ho per demostrar respecte, empatia i afecte a aquells que t'han acollit i que t'han fet sentir un més a casa seva. Deliciós, com els seus plats.
Prepara't per a la pluja de porqueria, José Andrés. Roma no paga traïdors. I qui diu Roma, pot dir... l'Espanya rància i cañí.