José Luis Martínez-Almeida i Teresa Urquijo ja són marit i muller. La boda va tenir final feliç, fins i tot massa feliç: la comèdia era tan bèstia que semblava un espectacle escènic, una representació teatral. L'alcalde de Madrid han aconseguit una fita immensa: fer que el record del casori de Tamara Falcó i Íñigo Onieva sembli de tercera. Passaran els anys i recordarem el 6 d'abril com la data del festival de l'humor espanyolista més cèlebre. De fet, encara ens pessiguem per confirmar que les últimes 48 hores han estat reals, i no un producte de la nostra malèvola i juganera imaginació.
Pessic, d'altra banda, compartit amb Almeida. El solter empedreït, que ha trobat sorprenentment (i sospitosament) l'amor amb 48 anys amb una parenta llunyana borbònica, encara no s'ho creu. I no només per haver estat "obsequiat" amb la presència d'una nodridíssima comitiva royal, amb Joan Carles, Elena, Cristina, Sofia arribant tard, Victoria Federica, Froilán fent escala abans d'anar a petar un after a Leganés i Juan Valentín Urdangarin demostrant que és un desubicat amb cames. No, en José Luis no les tenia totes. Hi havia un fantasma sobrevolant l'església dels Jesuïtes de Serrano: el de Juan Ortega.
Qui és Juan Ortega? Doncs el torero que es va fer famós el passat mes de desembre en deixar tirada la seva parella a l'altar, a 30 minuts per convertir-se en un matrimoni. Almeida temia que la Teresa s'ho repensés millor i protagonitzés la gran evasió. I clar, amb 500 convidats, un munt de guardaespatlles i tota la premsa i televisions emetent en directe la cita, allò podia ser l'apocalipsi. Una humiliació sense precedents. El malson li va fer perdre la son durant la setmana anterior a disfressar-se de nuvi, i tot just abans de sortir de casa amb el seu vestit lleig i suant per cada porus del seu organisme, va haver de prendre mesures desesperades.
En José Luis va haver de treure el telèfon mòbil, marcar el número de la seva futura dona i contrastar, en primera persona, que no es feia enrere. La revista 'Semana' s'ha fet ressò d'aquesta mesura amb una crònica edulcorada, la tònica habitual entre la majoria d'informadors de la jornada de dissabte: "La llamada no respondía a ningún tipo de dudas, sino que el alcalde únicamente quería decirle a su futura mujer que la quería y manifestarle su felicidad por el día que estaban a tan solo unos minutos de vivir los dos. Tuvo toda la noche para encontrar las palabras exactas para demostrarle su amor, puesto que Almeida reconoció delante de los medios no haber dormido en toda la noche". Sembla que li va anar d'un pèl, no estava tot 'atado y bien atado', ja saben. Normal que Almeida esbufegués a la porta de la parròquia. Feia hores que no li arribava l'oxigen als pulmons. Mama, por.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!