José Luis Martínez-Almeida, confessió humiliant sobre la seva dona, el pitjor és la reacció

És oficial. Tamara Falcó i Íñigo Onieva han estat destronats. El títol de la parella més estimada de l'Espanya casta i pura és per a l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i Teresa Urquijo, aristòcrata i consultora financera d'arrels borbòniques, 20 anys més jove que el seu marit. Una diferència d'edat que no ha estat obstacle perquè quallés la relació a velocitat galopant. Bé, hi havia presses per les dues bandes. Almeida, perquè arribava als 50 com a solterón. I ella perquè no volia que el del PP li fes alguna mala passada. Anava sobre segur, però: ell ha cantat bingo amb aquesta dona. Per molts i variats motius.

Un d'ells, el que s'ha comentat en tantes ocasions, és el tipus d'home que representa el José Luis. Tants anys en solitud, amb una feina com la seva, amb un estil personal força particular i tots els vicis adquirits a la motxilla, no són una targeta de visita que provoqui gran interès en el mercat amorós. S'ha d'estar molt, però que molt convençut o convençuda, de pujar a aquell tren. Els testimonis previs al casament, filtrats per l'entorn proper del batlle madrileny, eren demolidors. "Apartamento penoso" és el títol d'aquesta història de terror, que visita armaris, calaixeres i fins i tot la nevera, on és més fàcil trobar un fantasma que un iogurt. Ni caducat. Era un prestatge buit que consumia electricitat a la casa dels horrors, una cova. Teresa, amb llanterna, mascareta i escombra, preparada per a tot. 

El José Luis, amb el seu estil campechano que tan orgullós farà sentir el semi-sogre Joan Carles, és el primer que reconeix que això de considerar-lo un solter d'or i d'un bon partit és un gest d'indulgència absoluta, quan no de compliment per ser qui és. Un caràcter que ha passejat aquest matí del 20 de maig de 2024 pel programa 'Espejo Público' de Susanna Griso. L'alcalde acudia al plató per primera vegada des que es casés el 6 d'abril, una exclusiva per a Antena 3. La seva dona, amb la que feia arrumacos una mica esgarrifosos a la llotja de Las Ventas fa uns dies, sortia a la conversació en més d'una ocasió. Una frase interessant: "Cuando me dan la enhorabuena digo 'la enhorabuena dármela a mí, porque a ella no lo tengo claro'". Condescendència disfressada amb un humor força encertat. Reconeix que el xotis va ser un ridícul espantós, assegura que vol tenir fills però sense presses i confirma que la que més està patint l'adaptació és ella. Deu flipar. N'hi ha raons, i força humiliants.

Confessió de Martínez-Almeida a la Griso, des del més profund del seu cor sobre la vida de casat. Sembla una reunió d'autoajuda: "Pues ayer fui a la compra". La frase provoca un silenci curt, però etern. El temps s'atura. Només trenca la tensió el monosíl·lab de la presentadora, "¿qué?", i el pitjor de tot, la rialla de l'alcalde. Així de connectat viu amb la realitat, ni més ni menys. Recorden aquella època quan s'atacava els polítics perquè no sabien el preu d'un cafè amb llet o una barra de pa? Doncs bé, en José Luis no sap ni on és el súper. Ni amb un mapa. No cal sentir gaire més. Retratat. Sort, Teresita. Ja podeu contractar assistents de la llar, perquè voldreu ampliar família, però així no tindreu ni una planta en comú.