José Luis Martínez Almeida, dits impresentables a la petició de mà a la seva xicota

José Luis Martínez Almeida ja és oficialment un home compromès. Senyores del món, a dispersar-se, el solter d'or ja no està en el mercat. L'alcalde de Madrid es casarà el pròxim mes d'abril amb Teresa Urquijo, una jove aristòcrata de 28 anys emparentada amb els Borbons. Han celebrat la petició de mà aquest dissabte, en una finca a Navalagamella, a 25 quilòmetres de la capital d'Espanya. Una festa amb amics, familiars i íntims de la parella. El polític, contentíssim de la vida, arribava en el seu vehicle particular: un Mercedes vermell. El color no és casual: és el favorit dels solterons. Aviat li tocarà canviar de cotxe i de tonalitats. En general, haurà de fer un canvi. Així no pot continuar. 

Amb 48 anys, Almeida no és el prototip de xicot somiat per a una persona random. No seria un príncep blau, té les seves cosetes. I ja no és el seu càrrec de primer regidor de l'ajuntament més gran de l'Estat, ni una figura rellevant del Partit Popular, no. És que té tots els tics d'un home a qui la solitud i la manca de relacions duradores han passat factura. Durant les darreres setmanes, els testimonis i les evidències d'un estil de vida incompatible amb el de trobar parella s'han anat succeint. Que si una nevera penosa amb fruita minsa i podrida, que si un apartament que fa plorar, que si un armari que acaba cometent una "injuria a la Corona"... No hi ha remei. Està clar, però, que la Teresa o es vol guanyar el cel, o té un gust ignot per a la majoria dels mortals. Que sí, que l'amor és cec. Però té d'altres sentits en funcionament. 

Com per exemple, el tacte. Resulta que, repassant les poquetes instantànies de l'esdeveniment, hi ha un parell de fotos que han provocat cringe, o repulsió, per als menys moderns. I el protagonista torna a ser en José Luis, i més concretament, les seves mans. Ja saben que les extremitats diuen força d'un mateix: mirin els problemes de Felip VI amb les seves, fruit de menjar-se les ungles fins a devorar-se els dits. Més d'una vegada l'han enxampat amb tiretes i embenats per tapar el desastre. Doncs bé, el seu pròxim cuñao llunyà té el problema invers. A ell sí que li creixen, sí. Però no se les talla. O no tan sovint com hauria de fer-ho. Ungles? Urpes en potència. Aquest és el document i la seva respectiva ampliació. Abstenir-se gent amb determinades fòbies. Hem avisat.

Podríem parlar hores sobre la manicura masculina sense posar-nos d'acord, però el que no té discussió és que l'objectiu mostra uns dits impresentables en una petició de mà. Sense repassar, amb diferents mides i formes, un caos. Amb una llargada irregular, producte de la deixadesa i menfotisme. Sort que era ell el que demanava la mà de la seva estimada, i no al revés. Potser la tornaria de seguida, la noble Urquijo. Les xarxes també han vist l'estampa i han dit la seva. Hi ha molta conya, clar. Ho té tot, aquest alcalde.