48 hores són les que li resten a José Luis Martínez-Almeida per deixar de ser un solterón de 48 anys. Dissabte 6 d'abril, a l'església dels Jesuïtes de Madrid, l'alcalde madrileny unirà el seu futur al de Teresa Urquijo, de 27 anys i emparentada amb els Borbons. Una relació que des de fora potser semblava tangencial, però que ha servit com a excusa per a Joan Carles i companyia per muntar un conclave royal de primera magnitud a la boda. A hores d'ara, i sense descartar alguna incorporació in extremis al casori, els confirmats que assistiran amb l'emèrit seran Sofia, Elena, Cristina, Victoria Federica i Froilán, a banda dels cosins Zurita i Gómez-Acebo. El somni més humit d'Almeida, compensant haver-se quedat sense comiat de solter a Marràqueix.
El romanç i compromís entre el polític i l'aristòcrata ha estat per la via ràpida. Diuen les fonts pròximes al batlle madrileny que va ser ella la interessada en el José Luis, i no a l'inrevés. Que li havia fet ullets, que va demanar-li el contacte i que fins i tot es va cabrejar quan la resposta va ser una adreça de correu electrònic de l'Ajuntament de Madrid. Almeida, massa habituat a la solitud sentimental, té les arts amatòries més aviat rovellades. Urquijo, finalment, va fer despertar l'alcalde, oficialitzant el festeig. I d'allà a l'anunci de boda i petició de mà poc cuidada en termes d'higiene, la cosa va ser un sospir. Hi ha una raó potent que explica les presses. I novament, la que va tibar de la corda va ser la Teresa.
El programa 'Espejo Público' de Susanna Griso ha dedicat una part de la seva tertúlia rosa a les noces d'Almeida, destapant el secret abans exposat: un ultimàtum. Urquijo, malgrat el seu interès contrastat a caçar Almeida, tenia algunes reticències sobre el futur de la relació. No havia aterrat en aquest camp de mines per acabar estavellant-se contra la realitat. Quina? La d'un home de tornada a la vida, que mai ha sentit la urgència del matrimoni, de la parella, d'establir una relació com Déu mana. Un incís: pensin que va haver-hi un moment, amb la data de l'enllaç anunciada a bombo y platillo, que a Teresa li va recórrer un calfred nefast per l'esquena: la boda coincidia amb una final de Copa del Rei de futbol, i l'equip del seu xicot tenia possibilitats d'arribar-hi. Futbol per boda. Hum. L'alcalde, tot tacte, va arribar a parlar d'"error" en establir el 6 d'abril com el dia de la boda. Així és el personatge. I per això les mesures extraordinàries de la Teresa.
En què consistia la condició sine qua non de la núvia? Doncs que no estava disposada a esperar-lo gaire. És a dir, no volia un marit amb més de 50 anys. Per això tot s'ha precipitat a la velocitat del llamp, 2 anys abans de travessar la línia vermella. Ben jugat, José Luis. Un rampell de lucidesa en el moment oportú. I amb premi: tindràs un àlbum de fotos ple de VIPS i royals pota negra.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!