L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i l'aristòcrata d'arrels borbòniques, Teresa Urquijo, fa 40 dies que estan casats. Aquell enllaç esperpèntic, ranci i atapeït de royals resulta difícil d'oblidar. Hi ha flaixos que romandran a la memòria col·lectiva durant molt de temps, potser fins i tot l'eternitat. El xotis, el vestuari d'Esperanza Aguirre, aquell cosí, la imatge humiliant dels emèrits sobre tamborets i sense mirar-se a la cara... Una mina d'or. Si fins i tot ens vam assabentar de qui era el xicot prohibit d'Irene Urdangarin, imaginin la magnitud del xou. Doncs bé, el rebombori ha minvat, però els protagonistes principals continuen delectant-nos amb noves escenes marca de la casa.
Fa setmanes que el batlle i l'economista van regressar a Madrid del viatge de noces a Maldives i Bhutan. Ho feien una mica menys compenetrats que a l'anada, quan es van presentar vestits de manera idèntica a l'aeroport. Practicaven el 'twinning', un gest que es va considerar com a una declaració d'amor. Pel motiu que sigui, en trepitjar Madrid, la Teresa seguia en el núvol, però el José Luis ja estava a una altra cosa. A les coses fatxes del PP, especialment. El seu veritable amor, d'altra banda.
Aquesta setmana és especial per a l'alcalde, perquè se celebra la festa major més important de la ciutat i de la Comunitat, Sant Isidre. Per a gent com Almeida i Urquijo, són dates perfectes per exhibir-se en un entorn tan lamentable com la plaça de toros de Las Ventas. La parelleta, per descomptant, en un lloc d'honor, la llotja. VIPS entre els VIPS, amb moltes mirades clavades sobre ells. Van deixar la seva empremta, despertant el somriure, fins i tot, de la infanta Elena, convidada al casori. La filla de Joan Carles no es perd un assassinat sàdic d'animals, i de regal es va endur una estampa molt descriptiva dels seus amics i familiars.
'Cringe'. Aquesta paraula d'origen anglosaxó, molt utilitzada pel jovent actual, és perfecta. per definir el comportament del matrimoni a la llotja. La traducció seria, més o menys, repulsa. Repelús. Sap greu, però entre les maneres de Maurcio Colmenero d'Almeida, i el xou amorós de fa unes hores, més cast que en un convent de clausura, l'esmentat cringe és el que se'ls queda al cos. La manera de besar-li la mà, el rostre d'ella, la manca de passió, l'escenari, les mirades al seu voltant... Tot fatal, començant per ells mateixos. Ni demostrant humanitat semblen, en realitat, humans. Més aviat, marcians.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!