Madrid no té un batlle; té un animador sociocultural per a espanyols de bé. Amb molt de poder, això sí. Des que José Luis Martínez-Almeida s'ha emparellat in extremis amb una branca secundària dels Borbons, més encara. Però no deixa de ser un paio més adient per a la comèdia i l'entreteniment que per a qualsevol ocupació i objectiu beneficiós per al bé comú. De les poques coses que li mancaven per provar, aquest dilluns 17 de juny portem una novetat: ser torero. Després d'uns mesos on l'hem vist sovint per Las Ventas, ara ha baixat a l'arena. Bé, no ben bé. A la terra de la devesa. I s'enfrontava en proporció de 2 a 1 a un animal, una vaqueta joveníssima, que la pobra no tenia armes per defensar-se. Però ha lluitat, i tant que sí.
La corrida de l'alcalde no ha estat, afortunadament, amb tota la litúrgia i mètode sàdic de sacrifici. Es tractava de marejar i emprenyar l'animal amb el capot, intentant salvar els embats de revenja, molt més que justificats. Almeida, acompanyat per un torero professional, Fernando Adrián, ha signat un episodi digne de la pel·lícula 'La Vaquilla' de Berlanga. Cadascú en un extrem del mantell groc i rosa, practicant una dansa que només mereix un qualificatiu que li sona força: ridícul. Sí, no farem amics al món del toro, però no hem vingut a fer-los pas. Només aquells que els protegeixin de debò seran benvinguts.
Almeida no les en té totes; no sap si l'animal acabarà envestint-lo i enviant la seva anatomia a fer punyetes. Per això la seva reacció atàvica al pas de l'animal sota el capote, fent un saltet de pànic mereixedor d'un premi del 'Club de la Comèdia', o que en sé jo. El marit de Teresa Urquijo (incís, no l'ha acompanyat mentre es jugava la vida, podia haver enviduat de la manera més absurda) ha aconseguit fer tres passades al boví i, satisfet, ha compartit la proesa amb el món. "Toreando". Clar que sí, màquina. Però torero de quarta.
La reacció de les xarxes no és la que més desitjaria el regidor madrileny, però ja sabem que el personatge és molt campechano, com el seu sogre-no sogre polític Joan Carles. Entomarà les crítiques amb més chascarrillos, com aquell dia amb Susanna Griso, parlant de les bondats del seu estrenat matrimoni: "Hoy he ido a la compra". Així és Almeida, l'Arévalo (que en pau descansi) de la política. Ha nascut un torero, el José Luis. El malnom que el posin altres.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!