El "trobador" de l'espanyolisme, José Manuel Soto, segueix ben de a prop el que passa a la seva gens estimada Catalunya. Tan a prop com es trobi el seu mòbil, volem dir. Entre corrides de toros, tiberis pantagruèlics i odes a la gran Espanya, Soto destina un ull i un raconet del seu cervell a difondre el no-do de la guerra civil catalufa. O al menys, el que desitjaria veure. El cantant ha acusat els Bombers de Barcelona d'agredir ciutadans a la Plaça de Sant Jaume durant la investidura d'Ada Colau (amb permís de Manuel Valls). "Están locos", sentenciava Soto, sumant-se a la piulada d'un company de fatigues que adjuntava un suposat vídeo probatori.
Imaginació al poder, amic Soto. Sobretot, la imaginació al servei de la difamació i els comptes pendents. Ja sabem que a les Espanyes no suporten que els Bombers catalans s'hagin mullat políticament, i que hagin actuat com a fre als excessos de les seves policies. I això, una vegada més, obre la veda per a l'exageració i la intoxicació informativa, derivant en tota mena d'insults.
@josemanuelsoto_oficial
Que el que va passar a la plaça no van ser jocs florals, ho sabem tots. Que allà trobéssim al cos de Bombers embogit i repartint bufetades a pobres vianants, només hi cap a la ment dels Sotoliebers.
José Manuel Soto té una dèria amb el cos de bombers. Fa l'efecte que va ser el seu somni frustrat, com va demostrar en una piulada mentre cremava Notre Dame. Si l'afegim a l'altra gran obsessió del sevillà, Catalunya (una obsessió compartida pel govern andalús), el resultat és un escenari tenebrós amb bombers zombies indepes que atonyinen ciutadans. "Ya en sus pantallas".