Quan Mariano Rajoy va explicar que els espanyols són “muy españoles y mucho españoles” segur que estava pensant en personatges il·lustres com José Manuel Soto. El sevillà bé podria ser el nou Cid cantautor. El seu ardor guerrero arriba fins el punt que l’artista va omplir d’anuncis amb la seva cara i la bandera d’Espanya els carrers de Barcelona, dies abans del referèndum de l’1-O.

José Manuel Soto sempre troba la manera de fer una passa més a la dreta. És tan ultra que fàcilment podria fer ombra a Santiago Abascal. Els atacs de l’andalús contra els catalans, una constant. De vegades sobrepassant fins i tot els límits del que és acceptable, com quan va aprofitar la leucèmia de Josep Carreras per atacar-lo per indepe.

Des que Pedro Sánchez va decidir convocar eleccions generals el 28 d’abril, sembla que al cantant se li ha pujat Espanya al cap. Més del que és habitual. Ferm partidari del trifachito, l’artista ja fa campanya perquè PP, Ciutadans i Vox sumin majoria absoluta i es facin amb el govern espanyol. De moment es dedica a publicar enquestes per veure si la majoria està pel pacte de dretes. I el ridícul no pot ser més estrepitós. Malgrat dirigir-se als seus seguidors ultres, el resultat demostra que li ha sortit el tret per la culata: el 69% prefereix una entesa entre el PSOE, Podem i els independentistes. La interpretació que fa Soto és que “la gente tiene muchas ganas de cachondeo”.

No és el primer cop que José Manuel Soto s’humilia en públic. Han passat cinc anys del seu pas per Tu cara me suena i les seves actuacions continuen provocant vergonya aliena. Aleshores va quedar penúltim, amb un suport pírric de l’audiència. Un trist 3%, que no dista gaire del resultat del PP a les darreres eleccions al parlament de Catalunya.