L'iron man i trader Josef Ajram porta uns dies sent més protagonista per les seves paraules més que no pas pels seus èxits en les curses o en les inversions. Bé, èxits i no tan èxits. Perquè aquesta darrera setmana sortia a la llum que el català abandona Ajram Capital, la sicav inversora on treballava, que duia el seu nom i que ha perdut el 21% dels estalvis dels inversors.
Abandona la sicav i abandona Catalunya ben aviat. En una entrevista al diari El Mundo, Ajram reconeix que en dues setmanes s'empadronarà a Eivissa i ha traslladat allà el domicili social i fiscal de la seva principal empresa perquè "ahora catalán me siento cero. En Ibiza voy por la calle y no veo banderas. Yo quiero vivir en un sitio así. No quiero vivir en un sitio que bajo por la calle de Balmes y es un conflicto total". El carrer Balmes, territori comanche segons l'inversor. Si hi ha algun lector que viu en aquest carrer, ja pot canviar-se de pis si no vol córrer perill. Ajram continua amb la visió apocalíptica d'una zona on no està segur: "Yo al final, con mi mujer, quiero vivir en un sitio tranquilo, y Barcelona, ya no te digo el norte de Cataluña, está en un punto que no apetece ir a sitios. Lo rechazas. En Barcelona, pues, te agarras a la comodidad, a que llevaba viviendo allí treinta y nueve años y estaba cómodo, pero ya no estoy feliz".
No només això, sinó que compara Catalunya amb Síria, i surt més mal parada la primera. Li pregunta el periodista si havent nascut a Barcelona i sent d'ascendència síria, "no sé si es peor preguntarle por lo de Cataluña o lo de Siria...". Ajram respon: "mi padre estuvo allí hace dos semanas y dice que está todo bien. Entiendo que el conflicto que queda es en una región del norte. Quiere que vayamos a ver a la familia en marzo o abril". I quan el periodista li repregunta, la resposta no del tot mesurada del trader ha estat: "Sí, sí, iremos y encantado. Con lo cual el tema de Cataluña pinta ahora mismo un poco peor que el de Siria". Unes paraules que no han passat desapercebudes per alguns lectors, entre ells el director i presentador de l'Està passant, Toni Soler, fent-se ressò d'un tuit de la periodista Ruth Gumbau:
Atenció: Síria es prepara per acollir refugiats catalans. https://t.co/IJTRw9GZbv
— TONI SOLER (@soler_toni) 22 de octubre de 2018
Espero que un dia s’adoni de l’animada que ha dit
— Ruth Gumbau (@RuthGumbau) 22 de octubre de 2018
Jo vaig estar a Aleppo fa dues setmanes i tot era alegria i joia. De la guerra res. Inclús acaben d'obrir un Starbucks. En canvi me'n vaig a Mollerussa i la situació es catastròfica: gana, morts al carrer, cotxes bomba, senyeres...
— Nigricollis (@nigricollis) 22 de octubre de 2018
Han muntat a Siria un
— ALPHA_DIVER (@ALPHA_DIVER) 22 de octubre de 2018
“Catalonian Open Arms”, i la gent penja al balcó cartells de
“Catalán Refugees Welcome”
Aquí des dels Pirineus fins el Delta de l'Ebre, i de la Plana de Lleida fins el Cap de Creus, tambe a la Catalunya Central i el Cap i Casal, que quan no és una barrera d'artilleria és un bombardeig aeri, quan no una incursió d'un esquadró de blindats. Però ep, amb seny i na fent.
— E.G.G. (@Elidien) 21 de octubre de 2018
Habrá que crear una ONG para organizarles las salidas y puedan cruzar la frontera sin temor por sus vidas. Por lo pronto, aquí no hay muros a los que trepar como en Melilla; y las pateras salen de los aeropuertos.
— Emma Gon 75-78 KO-Ñ (@EmmaGon2) 22 de octubre de 2018
Què tal si entrenem el cervell, Josef??? O el sentit comú??? És bàsic per deixar de dir animalades.
— Pizzi (@jordipiz) 22 de octubre de 2018
Potser li haurieu de dir a aquest noi que està bé que entreni el seu cos per gilipollades vàries, però que és més important entrenar el cervell...
— Pizzi (@jordipiz) 22 de octubre de 2018
El també autor de diferents llibres parla de la intranqul·ilitat que va sentir en la prèvia de Sant Jordi d'enguany, quan va estar signant llibres: "Ya pensaba, bueno, a ver qué pasa, y no hubo ningún tipo de problema. A mí nadie me ha venido por la calle, y no sé si es porque mido 1,90, a increparme. Al final el pueblo catalán es un pueblo normal". Ajram també ha aprofitat per negar que li hagin proposat liderar el PP català i ha reconegut que ara per ara, "en España, en las generales, no rechazaría votarles. Quizá en Cataluña, ahora mismo, el voto útil puede ser más Ciudadanos, pero como tampoco puedo votar en Cataluña me da igual".