Va assolir l'èxit després de participar, durant gairebé dues dècades, en el programa humorístic de TVE Martes y trece. Des d'aleshores l'hem vist aparèixer a múltiples sèries de televisió, pel·lícules i concursos com Tu cara me suena.
Però fa diversos anys va prendre la decisió d'allunyar-se de la petita pantalla perquè "l'estressa". I és que considera que la televisió és "una arma perillosa que t'agafa i et deixa". Ara bé, no descarta tornar "si un dia em truca una productora per oferir-me un projecte. Tot dependrà de si em ve de gust i tinc un forat".
Per aquest motiu l'humorista Josema Yuste, que afirma ser un artista de "tota la vida" i que "la naturalesa" li ha donat el poder de fer riure a la gent, va decidir muntar la seva pròpia companyia d'espectacles. I és que considera que el teatre és "molt més artesanal i econòmic".
Ara està bolcat a la gira de l'obra de teatre Taxi, una comèdia, amb molt ritme, on dóna vida a un taxista enamorat de dues dones de les quals no vol desprendre's perquè considera que les dos formen a la seva dona ideal. Un personatge que res no té a veure amb Yuste. Doncs el còmic "mai" ha estat faldiller perquè "no tinc fusta per a això".
Josema, és difícil fer riure el públic?
Sí, és molt difícil i no en val qualsevol. Però em dedico a això i m'agrada. És més, els elegits per fer riure som molt pocs, igual que els "Messi" o "Ronaldo" del futbol. Fer riure requereix molta energia, convicció, desprendre's del sentit del ridícul i tractar de transmetre felicitat a la gent, perquè el públic també té problemes i van al teatre per evadir-se.
D'on et ve la faceta humorística?
De petit, a l'escola vaig entendre que feia gràcia i que els altres reien amb mi. Per això, quan vaig decidir ser actor, vaig apostar per centrar-me en la comèdia. Ho vaig tenir blanc i en ampolla. Crec que si no hagués aprofitat la meva fama de graciós, hagués estat estúpid per la meva part. A més sempre recordo un refrany que un amic japonès em va dir una vegada: "del que sàpigues, esprem". Intento seguir aquesta dita i abocar-m'hi perquè crec que sé fer riure.
Antena 3
Com ha canviat l'humor dels anys 80 amb l'actual?
Crec que el que tots entenem per humor es fa als teatres i sales petites. L'humor ja gairebé no té cabuda a la televisió. Per això penso que el primer que ha canviat en l'humor és la figura de l'humorista perquè ja no n'hi ha. Bo sí, només queda José Mota, que m'encanta. Però a part d'ell, el que es porta ara, i hi ha a puntades de peu, és la figura del monologuista. És a dir, gent que es posa a parlar durant una hora.
Es pot fer broma de tot, o hi ha temes amb què és millor ser caut?
Tinc clar el que sí que vull fer i el que no faré mai. Sempre he treballat amb l'humor blanc i, humilment, considero que faig humor intel·ligent. Però també és veritat que no treballo amb l'humor que es porta ara, d'anar de sobrat, vacil·lar i humiliar els altres, perquè no m'agrada l'humor bast, groller, barat o escatològic. Dit això, és veritat que cadascú fa el que vol, però considero que hi ha temes que mereixen un respecte. Per exemple, amb la religió és millor no ficar-se perquè, què en treus? O un altre exemple serien certs col·lectius, com per exemple les persones deficients, dels que és molt fàcil i barat burlar-se.
Amb quin tema d'actualitat t'agradaria fer sàtira?
El tema nacionalista em sembla bastant còmic perquè crec que se li pot treure bastant humor. Això sí, sense filar més molt prim d'una cosa que ja és bastant difícil per ella mateixa. Encara que també és veritat que en alguns moments es fa bastant pesat.
Què et va semblar la broma sobre la decapitació de Carles Puigdemont?
Em va semblar molt bé i faltaria més que no es pogués fer sàtira de la classe política. Esclar que sí, em va semblar perfecta. Les bromes em semblen un humor molt intel·ligent i de poble, que ja volguessin alguns còmics arribar a aquest nivell.
Canviant de tema, en moltes ocasions t'has sensibilitzat amb el paper de les dones
Sí perquè em vaig quedar sense mare als nou anys, encara que vaig tenir la sort de tenir una tieta que em va cuidar com si fos la meva mare. Llavors tinc un amor especial per les dones en general. I és que sempre m'he definit com un home a qui li agrada la dona, que no les dones. Tinc un gran afecte cap a la faceta de la dona perquè l'he viscut molt de prop. He vist com antigament les dones se sacrificaven moltíssim pels seus fills, família i tot en general. Per això mateix, fa un temps enrere vaig decidir participar en una campanya, que va llançar la Comunitat de Madrid, a favor de la igualtat entre homes i dones. Em va semblar una idea formidable i vaig dir que sí, sense saber si hi hauria o no diners pel mig. Em venia de gust i no ho vaig dubtar.
Creus que existeix o ha existit cultura masclista?
Sí que hi ha hagut, però també crec que la dona ha avançat moltíssim. Els joves d'avui dia són molt diferents dels d'abans. Ara les parelles participen i s'ajuden en tot: amb la cura dels nens, les tasques de la casa... Crec que hi ha molta més col·laboració entre homes i dones de la que alguns col·lectius feministes ens volen fer veure.
Telezinco
Fa falta més dones al món artístic?
Al món del teatre, que és el que em conec bé, no hi ha diferències d'absolutament cap tipus. Els homes i les dones cobren exactament el mateix, tret que algun sigui protagonista, que llavors guanyaria una miqueta més. És a dir, el sou està estipulat per conveni. No hi ha discussió que existeixi, es paga el mateix tant a homes i dones i no n'hi ha més. Malgrat si que és cert que al món de l'espectacle hi ha més feina per a homes que per a dones.
I això per què?
Tot això neix de la ploma dels autors, és a dir els qui escriuen els guions de teatre. Quan s'escriu una comèdia, per exemple, hi ha una certa tendència en posar més personatges homes que dones. No em preguntis per què passa això, però és així. Gairebé sempre passa el mateix.
Josema, et vas donar a conèixer en el programa Martes y trece, quin record en guardes?
Guardo un record molt positiu i li estic molt agraït a la vida perquè he passat moments meravellosos en el programa. No tots, però sí la majoria d'ells. A més, quan passen els anys i veus que la gent et continua recordant de molt afecte, és quan ets conscient que el programa ha escrit una pàgina de la història del segle vint. Així que si no em sentís profundament agraït, seria molt injust de part meva. Llavors, com no em considero imbècil, sempre li estaré agraït al meu passat professional.
Per a tu és un estigma haver participat a Martes y trece?
No, per a res. No vull treure'm cap estigma meu del passat perquè no vull que la gent s'oblidi d'aquesta part meva, que va ser importantíssima. En el dia d'avui només vull treballar i que la gent em recordi, amb afecte, com un actor de comèdia. Res més.
Dels gags que vau fer en el programa, amb quin et quedaries?
No et sabria dir. Al llarg del programa hem fet 400 o 500 esquetxos. I el millor és que encara hi ha gent que li posa els vídeos als seus fills. Encara que és veritat que per gag 'Encarna de nit' tothom ens identifica. Després guardo molt afecte a alguns. Per exemple, un seria l'entrevista en la qual jo feia de Lauren Postigo i Millán interpretava una surrealista folklòrica, que es deia Paca de Carmona. O un altre, per exemple, que vaig fer d'un anunci de cafè. Sortia cremant-me les mans perquè estava subjectant una tassa de cafè, que estava fumejant. Llavors, en lloc d'anunciar 'Café Marcilla, anunciava 'Café Tacilla.
Quins són els motius reals de la dissolució de Martes y trece?
És molt senzill. Al principi nosaltres érem tres, però de seguida se'n va anar Fernando Conde i ens quedem Millán Salcedo i jo. Nosaltres, com a parella artística, prenem la decisió de repartir-ho tot al 50 per cent i es cap a molt difícil que estiguéssim d'acord en tot, perquè tant Millán com jo som molt diferents. Això ens va portar, en moltes ocasions, a tenir discussions, però com les té qualsevol altra parella. I a això has de sumar-li la pressió exterior que rebíem per part de la gent, ja que cada vegada ens exigien més i més. Llavors, la pressió, el desgast de parella i, no t'enganyaré, la solvència econòmica que teníem, va fer que decidíssim, de mutu acord, separar-nos.
GTRES
Com és treballar a TVE?
Em remunto als anys 80, quan treballava allà amb Millán, i era meravellós i disposàvem d'una producció fantàstica. Teníem a la nostra disposició tot un equip de decoració, de vestuari i de maquillatge. A més teníem una nau enorme en la qual feien el que nosaltres els demanàvem. La veritat és que vam tenir molta sort i era acollonant, però això, en el dia d'avui, no existeix. En l'actualitat tu t'has de produir el teu propi material i després vendre-l'hi a la televisió perquè te'l compri.
Et sembla just que hi hagi gent que digui que TVE és un mitjà manipulat?
Estic allunyat de la televisió i desconec com es manegen els fils de TVE. El que sí que sé és que sempre tendeix a afavorir el govern de torn. Llavors, imagino que TVE una mica manipulada estarà perquè és molt llaminer. Però també et dic que diverses vegades he vist el telenotícies de La 1 i em sembla bastant asèptic, en comparació amb altres cadenes.
Et sembla encertat que TVE sempre estigui relacionada amb el partit polític de torn?
Crec que s'hauria de mantenir neutre, encara que penso que TVE cada vegada n'estén més cap a la neutralitat. A més tinc un amic treballant allà i em diu que cada vegada més, la cadena està menys manipulada, que els treballadors se senten més lliures i que la situació va millorant.
T'agradaria treballar a TV3?
En cap moment de la meva vida no m'agradaria treballar a TV3. Per què hauria de treballar jo a la cadena si no sóc català?
I sobre la situació de la cadena pública catalana?
Tinc una opinió molt clara i m'entendràs fàcilment. Sóc madrileny de naixement i espanyol de cor. Així que mentre que no es canviï la Constitució, la llei és la llei i qui se la salti està cometent una il·legalitat.