L’espanyolisme tenia ahir una cita a la plaça Colón de Madrid. A les 12 del migdia, 45.000 votants de la dreta van intentar inundar el centre de la ciutat de banderes espanyoles. Entre ells, alguns vips anticatalans reconeguts: Carmen Lomana, Isabel Rábago, Toño Sanchís... a la concentració només hi faltava Josema Yuste, que potser no hi va anar perquè preparava la cita que tenia a la nit al Chester de Risto Mejide.
L’ex de Martes y Trece no va passejar la bandera espanyola per la manifestació anticatalanista de Colón, però li va faltar ben poc per sortir a fer-la lluir al plató de Cuatro. Pocs mesos després de sumar-se als atacs contra el català Dani Mateo pel seu gag de la bandera i acarnissar-se contra ell perquè es va sentir ofès (“es una gilipollez”, deia), Yuste tenia claríssim que una de les primeres preguntes d’en Risto seria on són els límits de l’humor. I com que ho sabia, ja venia amb el discurset preparat de casa: “Uno puede hacer humor de lo que quiera. Pero yo hay cosas con las que no juego: símbolos por ejemplo... La bandera española (i la catalana o l’extremenya, afegeix. Que no es noti...). Con la bandera hay que tener tacto y cuidado”.
Josema Yuste empatitza més amb la bandera espanyola que amb les persones. La hipersensibilitat que mostra quan algú es moca amb un drap vermell i groc desapareix quan li pregunten pels seus gags més polèmics, en els que es burla de les dones maltractades i els homosexuals. Del seu acudit sobre les dones que pateixen violència masclista, diu que no el tornaria a fer, tot i que no queda gaire clar si no hi tornaria per vergonya o per por que li diguin de tot: “Yo no volvería a hacer el sketch de la mujer maltratada, a pesar de que no criticamos nada. Es una cosa blanca”. Amb un parell. Però en Josema no ens ha donat encara prou vergonya aliena i a mesura que intenta justificar-se, s’enfonsa més i més en el fangar de la seva pròpia indecència: “Han pasado 30 años y el contexto de esa España era diferente al de ahora. No estamos diciendo nada en desfavor de las mujeres maltratadas. Es una cosa absurda. Pero si lo sacas de contexto es acojonante. Aquello en ese momento estaba hasta bien visto. Seamos sinceros y no hipócritas”.
Sobre el famós gag “Maricón de España”, tot el que pot dir és que li fa gràcia que algú expliqui que és gai: “Es precioso porque es un cantante que sale del armario. Tiene pluma, reconoce que es maricón y a mí me parece graciosísimo. Me encanta. Me parece divino”. En fi, paciència.
Josema Yuste es peta de riure mentre, entre el públic, gairebé tothom se’l mira amb cara de circumstàncies. Humor carrincló que només li fa gràcia a ell mateix.