Polònia no en perd una. La mateixa setmana que Josep Borrell escup els indis americans, el programa satíric estrella de TV3 li trepitja l’ull de poll. El ministre d’exteriors espanyol va riure’s dilluns de les matances d’indis americans als EUA. Dimarts va demanar disculpes... a la seva manera.

Borrell es va limitar a explicar, en tres tuits, que no n’hi havia per tant. Que només s’havia referit “de manera excessivament col·loquial a la quasi aniquilació de nadius americans”. “Y a otra cosa, mariposa”. Una disculpa que l’Associació d’Indis Americans no va acceptar. Quin gran diplomàtic, el ministre que porta les relacions exteriors d’Espanya.

Des del Gran Canyó del Colorado, un Queco Novell-Borrell ataviat amb un plomall indi al cap, saluda els nadius americans que estan mirant Polònia: “Mi nombre ser Ministro Sentado. Yo pedir disculpas por decir que EEUU matar solo cuatro indios. Por eso, yo bailar a continuación tradicional danza de disculpas”.

De seguida entra en escena Pep Plaza, caracteritzat de Pedro Sánchez: “Lo que quiero es que te calles un rato, bocachancla”. El ministro no surt d’una que es fica en una altra.

I comença el festival. Una plantofada rere l’altre: “¡El lunes redujiste el genocididio americano a cuatro indios muertos!”. Borrell s’explica: “Lo dije para desviar la atención por la multa del caso Abengoa”. Ho sabem, senyor ministre.

Queco Novell, caracteritzat de Josep Borell, fa la salutació india | TV3

El llistat de barbaritats i sortides de to que fa servir el ministre per tapar les anteriors són de llibre: Borrell desvia l’atenció del cas Abengoa menyspreant el genocidi dels indis americans, utilitza la multa d’Abengoa per tapar l’escàndol de l’escopinada que mai va existir; i el fals esput d’un diputat d’Esquerra li va servir al ministre per amagar les seves declaracions atacant el Regne Unit. Cada disbarat serveix perquè ningú parli de l’anterior.

Pedro Sánchez i Josep Borell conversen durant el gag | TV3

Sembla que la tècnica de moment li és efectiva. Borrell s’agafa al seu càrrec com a un ferro roent. I qui dia passa, any empeny.

El ministre Borrell ens regala grans moments al Polònia. De vegades costa veure quin és el de debò i quina és la imitació. Pel bé de l’audiència, no marxi.