Per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio les diferents emissores van fer una programació especial. I d'entre totes les ofertes, fa set anys que en destaca la de RAC1, des que un bon dia se'ls va ocórrer capgirar la ràdio i posar-la cap per avall. Abans, canviant els presentadores de la seva graella. I enguany, fent per primera vegada tota la programació de RAC1 fora dels estudis. De 9 del matí a 1 de la matinada, 16 hores de ràdio en directe al Palau de Congressos de Barcelona, al Recinte de Montjuïc, en un pis creat per l'ocasió que simulava pertànyer al fitxatge estrella d'aquesta temporada, Marc Giró.
Per aquí van desfilar els presentadors de l'emissora i desenes de convidats, alguns, com David Selvas, a qui Giró va dir que tenien "un polvo pendent". Un show radiofònic i visual en streaming i el canal de YouTube, que va fer possible coses que qualsevol altre dia no ho serien. És la màgia d'un dia com aquest. Per exemple, veure Josep Bou i Bel Olid intercanviant papers i participant d'un roast battle ben curiós. Aquesta pràctica habitual als programes d'humor consisteix en duels dialèctics on els combatents fan sang, metafòricament parlant, defensant una postura i criticant la contrària.
Una boutade, un divertimento sense més, que va despertar els somriures dels espectadors, especialment, per veure algú tan patriòtic i defensor de la unitat d'Espanya, com Josep Bou, intentant defensar l'estelada amb la mateixa vehemència. Mentre Olid defensava que hem de continuar "sent súbdits del regne d’Espanya, poder lluitar contra els estereotips i salvaguardar totes les llengües dins l’unitat d’Espanya", mentre feia servir el patriòtic argument de "¿Qué pone en tu DNI?" o elogiava els Borbons ("ser súbdit del regne d'Espanya és més còmode, et diuen les coses i no cal que tinguis idees"), Bou salpebrava la seva intervenció amb frases com "Sóc un home que estimo molt l'alcaldessa de Vic. Els catalans som molt més importants. Que es fotin els espanyols! Que no ens comprin. I si perdem milions, és igual, Catalunya som capaços de subsistir".
L'argumentari de Bou, tirant de clixés: "Els espanyols no tenen raó. Hem de dividir els catalans. Jo tinc tretze cognoms catalans. Els catalans hem de ballar una sardana, i anar amb barretina. Catalunya mai sortiria de la Unió Europea, els ho garanteixo. I els Borbons? Els catalans ens vam equivocar en votar la constitució, però què bé va parlar la princesa de Girona en la nostra estimada llengua, els punyeteros en saben", reconeixia un Bou a qui sovint li sortia el monàrquic que duu dins. Sigui com sigui, un exercici innocent i sense malícia que va ser curiós.