Josep Bou, el candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, va de paperot en paperot intentant salvar els mobles del seu partit, mitjançant cridaneres "estratègies" de comunicació. Si fa uns dies el vam veure fent d'intrèpid bomber enfilat a una bastida per apagar el foc d'un restaurant de l'Eixample o proposant desfilades militars diàries a Barcelona​, ara l'hem vist lluitant contra unes altres flames, un incendi molt més perillós per a la seva imatge pública: el document que demostra la seva sol·licitud d'afiliació a Fuerza Nueva, el partit d'extrema dreta nascut després de la mort del dictador Franco, i que la Mònica Terribas li ha ensenyat a El matí de Catalunya Ràdio. El passat sempre torna, i Bou l'ha viscut en primera persona. Ha suat de valent i sense resultats per negar el document, que ha passat de "muntatge xusco" a un reconeixement implícit en un lapse de 3 minuts. 

Josep Bou @maticatradio

@maticatradio

I és que Terribas anava insistint sobre els detalls que fan pensar que el document d'afiliació a la formació de Blas Piñar, una colla de nostàlgics del franquisme absolutament contraris a la Constitució, era tan real com que Bou era a l'estudi radiofònic. La signatura, la fotografia, els detalls de la seva biografia inclosos a la fitxa d'inscripció... tot quadrava. I l'empresari forner feia cada cop més pudor de socarrim. Terribas, fins i tot, no podia amagar el riure davant dels intents del candidat per distreure-la del tema. Que si "trec el DNI", que si "la foto no és meva... bueno, sí", que si el document és fals ("totalment falsificat, a menys que sigui jo (sic)". Les excuses de Bou són impagables (i incomprensibles).

Monica Terribas Josep Bou @maticatradio

@maticatradio

L'episodi radiofònic encara ha tingut un acte més, quan Terribas li explicava que si li havia ensenyat aquest paper (que ha revelat el diari @TotBcn) no era pas per jutjar-lo, sinó per lloar l'evolució de pensament de l'aspirant a alcalde: avui en dia es defineix com un campió del constitucionalisme mentre que fa anys volia pertànyer a una agrupació feixista. Malgrat la irònica sortida que li ha ofert la periodista, a Bou ja se l'havia fet de nit, i ha tornat a embarbussar-se i deixar sense resposta si va votar la Constitució del 78, ni quin va ser el sentit del seu vot.