Josep Carreras és un dels catalans més universals. I, amb la recent pèrdua de Montserrat Caballé, el cantant més representatiu de Catalunya i que més admiració desperta arreu del món. Una Catalunya que sempre porta al cor... i a la butxaca del seu frac, on sempre que actua damunt algun escenari, porta amb orgull una senyera: "La porto i l'ensenyo", li ha reconegut a Roger Escapa en una entrevista que li ha fet aquest dissabte pel programa El suplement de Catalunya Ràdio.
El tenor anuncia que encara té il·lusió per cantar, tot i que veu a prop la seva retirada definitiva. A dos anys a més estirar. El que va per més llarg és la independència de Catalunya: "Què més voldria que veure un futur esplendorós! Però no el veig. No sé quina és la solució per a Catalunya. Els meus néts potser veuran una Catalunya independent. Jo, malauradament, crec que no", reconeix amb un deix de lament en la seva veu.
Qüestionat pel director i presentador d'El suplement, Carreras mesura molt les seves paraules, i més, després de tornar a ser protagonista indirecte per la seva proclama, "Visca Catalunya lliure!" en una connexió al Camp Nou, que molts unionistes li han recordat, sulfurant bilis i lligant-ho miserablement amb la leucèmia que va patir. Tot, perquè en el funeral per Montserrat Caballé, va "gosar" dir en veu alta: "He trobat a faltar que s'hi parlés en català".
"El que més m'ha decebut en aquesta vida, sincerament, és la política", reconeix el tenor. "Què li passa a Catalunya?", li pregunta llavors Escapa. Resposta: "Catalunya paga el que ha passat durant tants anys. Hi ha dues Espanyes, i això fa que Catalunya no tingui la força suficient per valer-se ella mateixa. Més que cap altra cosa, jo sóc sobiranista", assegura un Carreras que no tem per si les seves paraules s'interpreten de moltes maneres diferents. I sobre si ell, amb la projecció internacional que té, ha estat tantejat alguna vegada per donar el salt a la política, Carreras ha negat la major: "Ni m'han tantejat mai ni tindria la capacitat per ser-ho". Molts lamentaran que no ho faci... El seu amor per Catalunya probablement faria d'ell un polític a l'alçada del mite de l'òpera que és.