Avui és un dia trist. Perquè avui diu adeu als matins una persona que ja ni recordem la darrera època en les nostres vides, en les dels oients, en les del país en general, i en la seva en particular, en la qual Josep Cuní no hi era, en alguna ràdio o alguna televisió, per despertar tothom i tenir-nos ben informats des de bon matí. Probablement, el periodista de Tiana ja ni recordi la darrera vegada que no va posar el despertador ben d'hora ben d'hora per llevar-se, sortir de casa i anar cap a una emissora o un plató de televisió per despertar Catalunya explicant-li tot el que ha passat i el que passarà. Però aquest divendres 1 de juliol del 2022 Josep Cuní i Llaudet diu adeu als matins. I tots nosaltres ens quedem una mica orfes.
Després de tota una vida dedicada a informar, amb el seu rigor, professionalitat, talent, exigència i autoexigència, Josep Cuní deixa enrera tot un munt d'hores, de dies, d'anys de programes informatius. Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio, COM Ràdio, Els Matins de TV3, 8TV i des de feia quatre temporades, Aquí Cuní, a la cadena SER Catalunya. I aquest divendres és el seu darrer programa. El programa s'acaba avui. I amb el seu adeu, veurem què passarà ara amb ell, què farà i si es retirarà definitivament o el podrem tornar a gaudir en algun altre projecte. Perquè ell porta a la sang la comunicació. I perquè es farà estrany no trobar-lo en algun programa. El que sí deixa són els matins. Però els deixa per la porta gran. Només començar el programa ja ens ha fet caure la llagrimeta: "Ara fa 50 anys que un jove de Tiana aconseguia tocar el cel amb els dits". I a partir d'aquí, un editorial que emociona i que paga la pena escoltar en la seva totalitat:
Cuní marxa de la SER com els més grans, amb una entrevista a algú que feia segles que no sentíem ni vèiem enlloc. Probablement, el polític més important de Catalunya, con todo lo bueno y todo lo malo, del segle XX. Una persona que als seus 92 anys ha volgut anar aquest matí a la ràdio per acomiadar Cuní: Jordi Pujol. "He vingut perquè vostè durant molts anys ha estat al peu del canó en una activitat radiofònica en català, amb una manera positiva de defensa del català, de la llengua, de la cultura... i això ho agraeixo. I ara em diuen: "en Cuní es retira". Em vaig pensar que es retirava de tot. 'Si en Cuní es retira jo hi aniré, perquè li vull donar les gràcies. En moltes coses no hi estic d'acord, però en això li vull agrair, que per mi és essencial. I aquí em té", han estat les primeres paraules de Pujol davant els micròfons.
Jordi Pujol no ha estat l'únic que s'ha volgut acomiadar de Cuní amb paraules d'escalf. També ho han fet dues persones que van treballar colze a colze amb ell molts anys, dues dones que li estaran agraïdes de per vida, que al seu costat van aprendre, van gaudir, van emocionar-se i van fer una feina que es recordarà sempre. Dues periodistes i presentadores a qui Cuní va trucar en uns moments de les seves vides perquè presentessin amb ell Els Matins de TV3, formant dues de les parelles televisives més enyorades pels espectadors catalans: les que va formar amb Lídia Heredia i Helena Garcia Melero.
Les dues, emocionadíssimes, han fet plorar l'audiència i han fet que a Cuní se li humitegessin els ulls escoltant les paraules sentides d'escalf, devoció, carinyo i agraïment que li han volgut dedicar:
Cuní deixa Aquí Cuní, deixa els matins. Esperem que no sigui un adeu definitiu. A Catalunya hi ha pocs com ell, Catalunya no es pot permetre el luxe de no tenir un Josep Cuní als mitjans de comunicació. Però si decideix plegar, s'haurà merescut a pols descansar i gaudir de la vida i fer el que li surti del monyo. I no haver de matinar després de tants anys. Començàvem aquesta peça dient que avui era un dia trist. Però com ell sempre deia cada vegada que estrenava un programa, "l'important no és el primer, és el segon". Per tant, avui diu adeu, però demà hi ha un altre dia. I l'endemà un altre. I així. Si Cuní torna, encantats de la vida. Si no, sempre tindrem tot el seu llegat als mitjans. I si em permeten, ell sempre diu que el periodista no és el protagonista, sinó la notícia. Però avui, el periodista, ell, és la notícia. Els oients el trobaran a faltar. La Melero i la Lídia també. Els companys també. I totes aquelles persones que han treballat amb ell. Com servidor de vostès. Els que hem tingut la sort de treballar amb ell (i algun dia, patit) podem dir que és un dels grans monstres periodístics d'aquest país. Aquí Cuní acaba. Però aquí, al cor de la gent, sempre hi serà.