Torna Josep Cuní. Dilluns 15 d'octubre a les 7 del matí se'l podrà escoltar a la ràdio 15 anys després del seu últim matinal radiofònic. Aquí amb Josep Cuní se sintonitzarà a les 17 emissores que SER Catalunya té repartides pel territori. El nou programa vol ser la punta de llança de la reconquesta catalana de la SER. El director general de la cadena, Daniel Gavela, reconeix que "Solo se puede ser líder de la radio en Catalunya haciéndola en catalán". Assumeixen que "el mercat català té regles de joc pròpies" i treu pit "Somos la primera empresa en apostar por desdoblarse en dos matinales: en castellano y catalán". Es posa un repte ambiciós: "Ser líderes en 6 años, cuando se cumplan 100 de Radio Barcelona". A mig termini albira la fita de 500 mil oients. Preguntat per En Blau, Gavela ha acceptat que a Catalunya els programes en català tenen una línea editorial independentista però que a la SER "El idioma será neutral". Cuní ocuparà la franja més escoltada, de 7 a 12 del matí, on es concentra "el 74% dels oients diaris de ràdio". Ja sabem com obrirà Cuní el programa cada matí: "Bon dia Catalunya i Andorra, són les 7":
Comença dilluns, ho té tot a punt?
Les entrevistes potents estan demanades però no sé a qui entrevistaré dilluns. L'essència serà la de sempre però hi ha marge de maniobra perquè hi ha coses de la ràdio que han canviat a pitjor, desvirtuant la base del que ha de ser un matinal. Intentaré diferenciar-me. Faré un programa informatiu de 5 hores on hi seran tots els elements de l'actualitat, però en igualtat de condicions per a tots els gèneres. No hi ha contingut heavy i light. Puc obrir amb un avenç científic i no esperar-me a les 11 per parlar-ne.
Quins col·laboradors tindrà?
Serà com a la societat: diversitat generacional, des d'Olga Viza a Ricard Ustrell. Són dos professionals allunyats en edat però no en plantejament professional. Els joves s'han de guanyar la plataforma amb opinió pròpia. Els júniors no poden limitar-se a transmetre opinions dels sèniors.
(Cuní vol guardar el regal embolicat fins que els oients l'obrin dilluns. No facilita noms però al seu programa hi haurà les veus catalanes de la Cadena SER com Àngels Barceló i Carles Francino, i no serà estrany escoltar-hi Iñaki Gabilondo. Ja no farà més TV a Mediaset, després de 7 programes en 9 mesos a Cuatro. "Una experiència enriquidora", segons confessa).
Sempre ha estat pioner a començar o revifar empreses de comunicació, programes o franges. Te complexe que el truquin per fer de Viagra?
És una realitat, a Catalunya Ràdio vaig afrontar una refundació, a la COM, a Ona Catalana, també a Els matins de TV3 i 8tv que ja existien però no eren referencials. Ara és diferent, la Cadena SER funciona i hi ha una gran solvència professional. Hi ha un talent que es posa a disposició d'aquest programa. Però és cert que a SER Catalunya seré el parallamps.
El repte és que al cotxe els oients fixin la nova freqüència com a referent. Com s'ho farà?
No es fa zàpping entre emissores de ràdio. En tenim 3 o 4 entre les quals ens movem, incloent les musicals. Al matí vull sentir notícies i quan torno de treballar vull música. Fer-te un forat al matí no és fàcil però em va la marxa. No vaig dir ràpid que sí. Però és el meu perfil. No tots els projectes on he treballat han reeixit, uns van molt bé i altres han desaparegut. De fet, torno al 103.5 on vaig fer el matinal d'Ona Catalana, empresa que ja no existeix.
La seva companya de la SER Àngels Barceló ha dit recentment en una entrevista "Jo no soc independentista". Sembla que els que fan ràdio en català fan programes independentistes i els que la fan en castellà no. Vostè ve a trencar amb això?
Cadascú és lliure de dir el que vol o de no contestar. Molts periodistes obliden que l'entrevistat té dret a no contestar. Dit això, la llengua és neutra, i últimament això sembla que s'està oblidant. El periodisme, empès per la política, ha portat a l'alteració del llenguatge. I les paraules han de voler dir allò que volen dir i no allò que ens volen fer creure que volen dir.
No m'ha contestat a la pregunta...
Contesto en un altre sentit: És perceptible a la societat catalana que hi ha uns determinats interessos que volen fer creure que la ràdio en català té un biaix i la ràdio en castellà, que majoritàriament es fa a Madrid, no el té. Si cedim a aquests interessos ens equivoquem. A Catalunya tothom entén els dos idiomes i si escapcem la riquesa dels idiomes perquè els ideologitzem, estem morts.
(Cuní fa broma que als 65 anys hauria de demanar la targeta rosa de transport i no li caldrà perquè per primer cop anirà a treballar a peu al carrer Casp. No podia dir que no. Li han dit: fes periodisme. El director general adverteix "Que el procés no lo sepulte todo. Hay una realidad catalana secuestrada por el procés". El director de SER Catalunya Jaume Serra ho remata: "Farem un informatiu de mirada catalana, de mirar-se el món i no al melic")
Com veu la competència?
És un programa que admiro dels Òscars, dels millors programes de ràdio que es fa en aquests moment al món (riu). Els meus competidors no són Mònica Terribas o Jordi Basté sinó tots els que emeten a la mateixa hora que jo. Si una ràdio local emet a aquella hora també és competència meva.
És vostè un professional de la ràdio que eventualment ha fet tele?
Vaig començar a la ràdio, he fet 30 anys de ràdio i després 15 de TV i torno a la ràdio. Soc periodista especialitzat en l'audiovisual. No estimo més al papa o a la mama, els estimo els dos alhora. Amb el pas del temps veus que no cauràs mai més en el parany de triar. M'agraden Bruce Springsteen i Elton John alhora. Em nego a triar entre el que em diuen. Qui es creu que la veritat és absoluta no fa periodisme, fa teologia.
Ajudi'm a triar a mi: dilluns al matí tindré diferents matinals de ràdio per escoltar, per què hauria de triar Aquí amb Josep Cuní?
Escolta'm dilluns. No et demano un acte de fe. He fet 30 anys de ràdio i la fe és per allò que no es coneix. Faràs un acte de confiança. Ets lliure de deixar d'escoltar un altre i m'incorpores. Decideix dilluns a les 7:01 si et val la pena continuar. A les 7 no editorialitzaré, donaré notícies. Enfocaré la informació a partir d'observar i preguntar. En diré "Els dubtes raonables".
En ple conflicte pel procés, és bon moment per fer periodisme?
Sempre és bon moment per fer periodisme i sempre serà mal moment si ets un periodista acollonit.
Li ha portat problemes no ser un periodista acollonit?
No diria amb contundència que no hagi estat un periodista acollonit en alguns moments, però els problemes que he viscut fent periodisme formen part del meu bagatge i m'han ajudat. No ho faig públic.
Guarda bon record de totes les empreses per les que ha passat?
De totes he après, s'aprén més del que saps que no has de tornar a fer mai més. Aprens més dels errors.
El molesta que li preguntin si Josep Cuní és independentista?
Formo part d'una generació de periodistes que vam aprendre a no preguntar 'vostè a qui vota?'. Allà on hi posa "privat" jo no hi entro i si de cas, abans d'entrar truco. Que tothom parli del que vulgui, no hem d'etiquetar tot i tothom. Estem en època de provocacions i descaraments, enaltida per les xarxes socials i l'anonimat. És molt fàcil insultar des de l'anonimat. Juguen amb les cartes marcades.
(El director de la SER Daniel Gavela ha dit sobre l'independentisme que "No hay conflicto sin la razón repartida" i "El otro, somos nosotros". Ambiciona que la SER torni a ser líder a Catalunya)
El seu director general ha dit que vol que SER Catalunya sigui líder pel centenari, amb vostè fent ràdio l'any 2024?
En ràdio no hi ha curt termini, és un mitjà de lenta penetració. D'aquí a 6 anys qui sap qui serà viu. Tu que has treballat amb mi m'ho has sentit a dir. Demà qui serà viu. Ja saps el que sempre dic quan començo temporada: tothom es fixa en el primer programa i es despista pel segon. El programa important no és el de dilluns sinó el de dimarts. Qui voldria entrevistar dilluns ja no està en aquest món.
Tothom és entrevistable? Hi ha qui s'ha queixat que TVE entrevisti Oriol Junqueras...
Per descomptat que tothom és entrevistable. Tothom és lliure d'entrevistar i de queixar-se de l'entrevista. Quin és el problema?
Com han fet un títol de programa que és un rodolí?
També ho era El Matí de Josep Cuní. Els tècnics diuen que el concepte ha de ser "Aquí Cuní". És perquè el que és aquí no és allà.