TV3 ha apostat per un 'late night' sorprenent per a les nits dels dijous. És el 'Fake Night' d'Oriol Parreño, el primer gran projecte d'aquest guionista, director i presentador, i en el que ens proposa entrevistes a personatges molt populars però amb una dinàmica diferent. La resposta de l'audiència no arrasa (anit un 13% i poc més de 200.000 espectadors), però el contingut i la factura paguen la pena. Per exemple, veure a un dels comunicadors més famosos de Catalunya parlant de les seves intimitats en un to distès: Josep Cuní. 

Ha estat la veu i el rostre de la informació a casa nostra durant 5 dècades, des que comencés a Ràdio Joventut fins a l'actualitat, a la Cadena SER​. Entre mig, els seus anys daurats a Catalunya Ràdio, TV3 i 8tv. Sempre ha estat un referent, però de la seva parcel·la personal se sabien poques coses. Parreño li va treure algunes perletes, que són d'agrair. Com la seva reflexió sobre la fama: "quan t'adones que vas al súper i la gent es fixa en el paper de vàter que estàs comprant. Aquesta és la puta realitat".

Josep Cuní amb Oriol Parreño a 'Fake Night' / TV3

La família va capitalitzar una part de la conversa. Per una banda, els pares, dels que ja havia xerrat amb Eloi Vila a 'Al cotxe!'. Peixaters que li van ensenyar el valor de la feina i l'esforç, així com el gust per la cuina. Ara bé, eren durs, com s'estilava en aquella època: "m'estimaven, però sense gaires mostres d'afecte". L'Oriol el va portar a una peixateria a netejar calamars i cuinar-los. Té traça, i malgrat ser humil valorant les seves dots, es vanta dels macarrons que li fa als néts. Ben mirat, però, presumeix més dels néts que de la recepta, és clar. 

Josep Cuní fent de peixater amb Oriol Parreño a 'Fake Night' / TV3

En Josep té 67 anys i moltes batalles a les esquenes. Però la seva memòria és tan prodigiosa com sorprenent. Per exemple, recordant el pitjor dia de la seva carrera. Molts diran que va ser aquell mític "prou!" a 'Els Matins'. D'altres podrien parlar de l'equivocació amb Paco i Francisco Ibáñez. Ell, però, va més enllà: als orígens a Ràdio Terrassa. Feia un programa que es deia 'La Ràdio és Música', en el que punxava i comentava cançons de l'època. Coses de la tècnica, havia de baixar i pujar el micròfon per sentir el que sortia del tocadiscs, però un matí va oblidar el protocol. Espantat en no escoltar el tema de Manolo Escobar, va cridar-li al tècnic de so de l'estudi, que també es deia Manolo: "Això és una merda, Manolo!". Al cap de poca estona, sona el telèfon. Era el director de la ràdio: "Què és una merda avui a la ràdio, Josep?". El periodista no sabia on ficar-s'hi: "Em volia morir".

EL "PROU!" DE JOSEP CUNÍ:

PACO IBÁÑEZ... O FRANCISCO IBÁÑEZ?:

 

CUNÍ RECORDANT ELS SEUS ORÍGENS A LA RÀDIO:

Josep Cuní recordant els seus orígens a la ràdio / TV3

Cuní també ha parlat del seu present i sobretot del seu futur. Tothom li demana el mateix: es jubila? Encara té corda, i molta. "La jubilació? Bé, es això de celebrar el goig de continuar vivint quan tots et donen per mort. Jo no m'ho plantejo. Tinc moltes ganes de fer moltes coses, tot i que sigui amb menys intensitat que en 50 anys de carrera". Vol projectes relaxats i ben pensats: "El Cuní concedint-se tranquil·litat, fixa't". L'entorn íntim de'n Josep no vol sentir a parlar de la seva retirada. Fa broma: "A casa no! Que no es jubili! Tinc un punt insuportable a casa, no se si em suportaria a mi mateix. De fet no em suporto gaire. A Josep Cuní no li agrada res del que fa Josep Cuní".

Josep Cuní a la Cadena SER Catalunya / SER

Que ningú el doni per acabat. Cuní està fresc com a un llenguado de platja que acaba d'arribar de la barca. El seu producte sempre enganxa.