La caverna està desfermada. En ple segle XXI i amb el govern "més progressista de la història" pilotant la nau, l'estat espanyol torna a ser un territori en blanc i negre. Que coi. Ni això. El panorama dels drets civils i socials, aconseguits després de molta lluita i reivindicació, sembla una pintura rupestre. Dit, evidentment, amb tot el respecte cap als nostres ancestres, perquè equiparar-los als personatges més abjectes i retrògrads dels nostres dies seria una ofensa que no mereixen. Dues problemàtiques són escenari habitual de bestieses i comportaments indignes i criminals: el masclisme i l'homofòbia. Xacres que sovint van de la mà, exercint la seva violència i actuant com a botxins.
En el cas de la discriminació, menyspreu i assetjament dels LGTBI+, vivim una onada d'odi que no té aturador, sense cap institució que li posi fre de forma efectiva. La tebiesa en la resposta de les forces de l'ordre en els casos de delictes d'odi és exasperant i lamentable. I la proliferació de atacs, atonyinaments i fins i tot assassinats, una rèmora cada cop més estesa. El jove Samuel va pagar amb la seva vida viure i estimar com li sortia dels nassos. Però no goseu dir que van matar-lo per ser homosexual malgrat que li cridessin "maricón", perquè els ultres i els seus adlàters t'organitzen un dos de maig.
Manifestació LGTBI+ per l'asassinat d'en Samuel / Carlos Baglietto
El cas del gallec és la màxima expressió de l'odi, però en aquesta piràmide infecta hi ha milers d'exemples d'homofòbia. Tots ells són censurables, reprovables i haurien de ser perseguits, però semblen formar part de la cultura i la tradició. Et diran exagerat, "que no passa res", que és només el típic acudit per passar l'estona... l'assetjador sempre té una i mil excuses per actuar com a un energumen i sortir "de rositas". I així ens va.
Per això la denúncia és urgent i necessària. Cada conducta ha de ser combatuda. I afortunadament, cada cop són més els que no estan disposats a suportar més vexacions, sigui quina sigui la seva orientació, identitat o creença. Hi ha una única consigna possible: dir prou. I és el que ha fet l'estimat actor Josep Julien, un home que parla clar, alt i sense miraments. Julien, pare d'una nena amb la seva parella Daniela Feixas, ha estat víctima d'un episodi que retrata perfectament la mentalitat unineuronal que tant de mal està fent al nostre entorn. "Anava amb una mascareta rosa molt xula, i a tres homes de les cavernes que passaven els va fer gràcia i em van dir maricón. Queia força cendra del cel, segurament venia de l’Anoia. A mi em va semblar ben bé que plovia caspa". La seva ironia és fantàstica i permet dibuixar mig somriure, però el que explica és tan trist com quotidià.
Josep Julien li diu això a l'homofòbia / @josep.julien
Reaccions a denúncia de Josep Julien / Twitter
"Democràcia consolidada", "país de drets", "societat civilitzada" i bla, bla, bla. Noms i expressions molt bufones, però que la carcúndia està desballestant amb aquella alegria.