Han passat 3 anys des d'una de les jornades més importants de la història de Catalunya. L'1-O de 2017 milions de ciutadans, d'independentistes i també dels que no ho són, van sortir de casa aquell diumenge amb la intenció d'exercir un dret bàsic de la democràcia: votar. El referèndum d'independència va deixar tones de records inesborrables: molts de bons, però també de dolents. En aquest segon apartat els protagonistes porten uniforme, casc, porres i molta mala bava. Policies i guàrdies civils enviats des de Madrid i d'altres indrets de l'estat amb una única consigna: apallissar al crit d'"a por ellos". La pluja de cops, puntades i agressions diverses va competir amb la que queia del cel. El món en va ser testimoni, per molt que el relat oficial espanyol vulgui distorsionar la realitat.
ferida escola mediterrània 1-O - ACN
Espanya va quedar retratada per sempre més com a una maquinària repressora sense vergonya ni aturador. Urnes i vots contra barbàrie policial, política i judicial. Aquella jornada van posar la primera pedra del que hauria de venir després: presos polítics, exiliats, 155, atropellaments. Ni volen ni saben dialogar. Tampoc sembla que sàpiguen discernir entre realitat i ficció, i molts segueixen entestats d'explicar un altre conte del que es va viure a pobles i ciutats de Catalunya. Però per molt que ho intentin, han begut oli. Milers de vídeos i fotografies són testimoni de la seva violència descontrolada i del seu odi irracional i abusiu. Un d'aquests vídeos és el que ha fixat al seu Twitter el productor Josep Maria Mainat, per a tots aquells que encara gosin dubtar dels fets: "fuimos brutalmente apaleados... por querer votar!". Irrefutable.
Josep Maria Mainat ACN
1-O referendum policia Nacional - Sergi Alcàzar
Democràcia contra brutalitat. Aquest és l'únic relat, i que sabem milions de ciutadans, com en Josep Maria. Un Mainat al que, per cert, enviem tot el nostre escalf en dies difícils i dolorosos com aquests, quan hem conegut que ha patit un intent d'assassinat per part de la seva dona.