Aturin màquines! Potser no som conscients, però això de la crisi econòmica per la pandèmia del coronavirus és cosa del passat. Ni recessió, ni gaites. Espanya és la nova locomotora europea i va a tota pastilla. No ho diem nosaltres, és clar, que no tindríem gens de credibilitat en matèria econòmica. Ho explica l'oracle i re-tuitarie antiindepe català (ell no piula, només repiula el que diuen els seus col·legues) més ràpid de tots dos costats del Meridià de Greenwich: Miquel Iceta. El primer secretari del PSC fa seu el discurs d'El Periódico de Catalunya que fa servir una dada tramposa i desfasada per assegurar que, nois, les vaques grasses ja són aquí. Llàstima per a ell, però, que només es tracti de propaganda burda i barata. L'alegria li ha durat ben poc: l'economista Xavier Sala-i-Martin l'ha esmicolat amb una lliçó que seria massa fàcil fins i tot per a nans de primària.
Iceta no és que vegi el got mig ple, és que oposita per protagonitzar la campanya publicitària d'una empresa de garrafes d'aigua amb Núria Roca. Optimisme esbiaixat a l'alçada del seu desconeixement de les matemàtiques més elementals, per no parlar del sentit comú. Segons en Miquel, 1-1 mai no serà igual a 0, i 1+1 és 36, com a mínim. Jugant al parxís deu ser un màquina, vaja. El cas és que l'acudit del socialista català ha divertit i molt algú que no passa pel seu millor moment: el productor Josep Maria Mainat. El de Canet, que aquesta setmana ha fet 74 anys, ha oblidat ni que sigui durant una estona l'intent d'assassinat a mans de la seva dona Angela Dobowolski i els escàndols mediàtics al voltant de la seva llar a Horta, fent gal·la una vegada més del seu humor característic. Dues paraules que defineixen l'afirmació d'Iceta i que ens porten al circ... o al programa de David Broncano: "Ka pachao?"
Això ens preguntem molts, què ha passat pel cap d'Iceta per donar crèdit a aquesta gosadia. Ben mirat, sembla que té una definició: fanatisme.