El líder d'Unidas Podemos es va ficar en un fangar de dimensions considerables després de la seva entrevista amb Susanna Griso a 'Espejo Público'. Pablo Iglesias va donar la seva versió del desastre polític que assola el país, abocat a noves eleccions el pròxim 10-N. El culpable és, evidentment, el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, que els ha rebutjat com a socis de coalició una vegada rere un altre, potser pensant que espantant Iglesias aconseguiria el seu objectiu més obscur: Pactar amb Albert Rivera, que repeteix qual cacatua un número de conseqüències fatals a Catalunya. Bingo, el 155. El de Cs vol treure-li de nou les competències a la Generalitat, sigui com sigui. Tots pensàvem que l'esquerra espanyola, és a dir, la formació d'Iglesias era el gran fre contra les aspiracions de l'espanyolisme. La realitat, però, és una altra. Pablo hagués acceptat la mesura punitiva si, amb això, "pillaban poltrona".
A Iglesias li han caigut pals a dojo després de treure-li la careta a la posició del seu partit. Estaven disposats a tot per entrar al govern espanyol. Fins i tot, tornar a suspendre l'autonomia catalana. "El fin justifica los medios", no queda cap dubte. Tot i que hi ha qui va molt més enllà, i posa de manifest una impressió que no sona gens extemporània: Hi ha qui trempa amb el 155, i no són només Rivera, Álvarez de Toledo, Borrell o Abascal. L'últim seguidor porta cua i camisa de quadres, i pren cafès a la cafeteria del Congrés amb el seu 'màxim' enemic. Sí, ha deixat 'a quadres' els catalans. Ens ho apunta Josep Maria Mainat, en una piulada amb tones d'ironia: "Amb els problemes que tenen, per què els posa tan catxondos aplicar el 155 a Catalunya?" La pregunta no ha passat desapercebuda.
La resposta sembla clara: El 155 no és res comparable a la glòria de governar Espanya al preu que calgui. Per sort pels catalans, i potser per a la seva personal, l'abaixada de pantalons arriba massa tard. Potser per això Iglesias ha passat el dia i la nit penjat de Twitter, corregint-se a l'espera de redempció. Però la poteta l'hem vista tots. Coses de la trempera, que és difícil de dissimular.