Josep Maria Mainat és un dels homes que més en sap de Televisió a Catalunya. Productor televisiu dels programes més vistos durant dècades, com Crónicas marcianas i Operación triunfo. Ara es mira els projectes dels altres i para atenció a l'experiment conjunt de dues productores catalanes tan diferents com La Fábrica de la Tele (Sálvame) i Minoria absoluta (Polònia i Està passant) que Paolo Vasile ha unit per salvar les tardes de Cuatro amb Todo es mentira, presentat per Risto Mejide. El resultat està sent molt decebedor. Del 4% de l'estrena al 2,7% (2,5% a Catalunya) de l'últim programa. La irrellevància.

Cuatro

El logo de les dues exitoses productores deixa clar que l'empresa de Toni Soler i la d'Óscar Cornejo tenen alguna cosa a dir en un programa, el seu, que no està trobant el seu lloc. Ara comença a ser alguna cosa amb Risto enfrontant-se a Eduardo Inda per les fake news del seu diari sobre la casa de Pablo Iglesias. Mejide no tria enemic petit. Dies abans ja va revelar que Josep M. Mainat i Toni Cruz, els seus caps a OT, l'obligaven a votar a favor o en contra de triunfitos segons els interessos del programa. Un fet que només sorprendria, de ser cert, als adolescents que confien en la puresa del talent show. Els adults ja suposem que el jurat és una eina més del show. I Mainat li ha tornat traient la destral, o el martell:

TV3

Mainat l'hi té jurada a Risto i ja va escriure: "La mayoría de cosas que decía Risto en Operación Triunfo las escribía yo". Ara està atent a les audiències i ja fa dies que comprova que Todo es mentira s'estanca al 4%, 3%, 2% i tendeix perillosament a la desaparició. Mainat captura les audiències on surt un 2,1% al costat del programa de Mejide i aporta dues paraules "Caram, caram", la versió catalana de "Vaya, vayita Joe". El crític de TV Alberto Rey ja ha advertit del perill que corre Mejide clamant contra tots des del seu programa, com els nens que ploren només quan hi ha un adult mirant-los: "Dicen que los niños no lloran si no hay nadie mirando. Eso le pasa al nuevo programa de Risto Mejide: no hay nadie mirando, así que llorar no tiene sentido".