"Dime de que presumes...y te diré de que careces". Josep Pedrerol s'ha convertit en un refrany amb potes per la seva obsessió amb la mobilització convocada pel Tsunami Democràtic el pròxim 18 de desembre al Camp Nou, on tindrà lloc el clàssic del futbol. Porta tota la setmana molt 'preocupat' i sensibilitzat per la tragèdia que suposa (per a ell i els de la seva corda) que una part de la ciutadania manifesti la seva repulsa a la sentència al Procés durant el Barça-Madrid. L'independentisme li provoca una coïssor sense cura coneguda, i fa servir una tàctica molt tramposa: criminalitzar les protestes mentre omple hores, i hores, i hores de televisió als seus programes 'futboleros'. Encara esperem la segona part del reportatge (fantasma) sobre l'opinió de polítics catalans al voltant del partit i la convocatòria reivindicativa, precisament la que recollia l'opinió dels independentistes. Deu ser que "la están peinando". Mentrestant, acusa el MHP Carles Puigdemont de "estar con los radicales", interpel·la Bartomeu, parla d'amenaces i xantatges "pancarta o caos", titlla de "surrealista" Ernesto Valverde o aplaudeix amb les orelles la possibilitat de que torni a ajornar-se el partit. Vaja, que Pedrerol "ha quedado RE-TRA-TA-DO"
De dia, de nit, després de dinar o abans d'anar al lavabo. Tant se val. Pedrerol té clar l'objectiu, crispar, incendiar i afavorir la fractura criminalitzant posicions ideològiques i el dret de manifestació política. I de passada, esgarrapar unes quantes dècimes d'audiència, que sembla ser el que realment omple el seu ego infinit. Encara no hem sentit cap reflexió assenyada del periodista esportiu, que practica el maniqueisme més insultant. No només amb els rivals, també amb la seva parròquia, a la que tracta com un ramat d'ovelles. Paradoxalment, el mateix del que acusa els independentistes. Però se li veu el llautó, i els espectadors podran ser apolítics o fins i tot 'antiindepes', però semblen més assenyats que el conductor del programa.
Males noticies, Josep. T'han pillat. I si no volies 'caldo', aquí van dues tasses. Per molt que et molesti, ni el futbol ni la democràcia dependran mai de tu. Tindràs un gran altaveu, però cap poder sobre la societat.