Mig món i part de l'altre van reconèixer que el que va passar ahir fa un any va ser un d'aquells miracles que es donen en el món del futbol molt de tant en tant. El 6 a 1 del Barça al PSG a la tornada dels vuitens de final de la Champions va passar a la història com una de les remuntades més increïbles que ha donat aquest esport. Pels rivals que s'hi enfrontaven, per com es va desenvolupar el partit i perquè el Barça havia de fer tres gols en set minuts per culminar la gesta... I els va fer. Mig món i part de l'altre encara es pessiguen i se'ls posa la pell de gallina en reviure el gol de Sergi Roberto a l'últim segon del partit. Mig món... menys Josep Pedrerol i El Chiringuito.

Com si fos l'aldea gal·la d'Astèrix i Obèlix, que resistia ara i sempre a l'invasor romà, Josep Pedreròlix va resistir ahir al reconeixement mundial d'aquella epopeia en el seu primer aniversari i va tornar a furgar en les misèries per preguntar-li a l'audiència si el partit del Barça contra el PSG va ser una remuntada històrica o un robo histórico... Un any després, la ferida pel que van fer Messi, Neymar i companyia encara seguia oberta. Tant se val que fa unes setmanes, a l'anada del partit entre el Madrid i els francesos en els vuitens de la Champions d'enguany, l'equip de Zidane es posés dins el partit al Bernabéu amb un penal més que dubtós en contra del PSG. Massa recent. Massa contrari al Madrid. Lo vintage es lo que se lleva. Y si es contra el Barça, embolica que fa fort.

Oblidada la decepció de veure com el Barça gairebé té la lliga al sac, ahir van fer un plantejament de debat que va indignar molts espectadors culers, que per molt que passin els programes, segueixen sorprenent-se de com se'ls hi veu el llautó als del programa de Mega.

Però Pedrerol no dona puntada sense fil i sabia que al llençar les molletes de la discòrdia pel plató d'El Chiringuito hi hauria molts que correrien a menjar les engrunes aplaudint amb les orelles. Si fa uns dies Buyo irritava el 'Lobo' Carrasco, ahir, entre l'avanzadilla merengue hi trobàvem Juanma Rodríguez, marca blanca de Tomás Roncero, i Alfredo Duro, una caricatura en ell mateix, els Hernández i Fernández del madridisme que van engegar el ventilador del menysteniment contra el Barça i contra la periodista Carme Barceló, que capejava com podia el temporal. I Pedrerol tirant de cinisme: "¿Es verdad que para muchos fue un escándalo? Yo no lo tengo en la cabeza...". Mentre per darrera els tertulians anaven dient: "la mayor remontada de la historia gracias al mayor atraco de la historia". Barceló ho intentava: "Qué mala es la envidia". I els altres se li llançaven com hienes: "Qué poca memoria Carme". I una referència calité de Juanma Rodríguez: "el Dioni, el del furgón, es un alumno desaventajado de Aytekhin -l'àrbitre del partit-".

juanma rodriguez

Mega

"Me parece impresentable la comparación con el Dioni, ¿pero tú que te has creído?", deia Barceló. Aquí Pedrerol es va treure la careta: "Yo, Carme, prefiero menos gestas históricas y una Copa de Europa, ¿eh?". I a mida que anaven posant les imatges en bucle amb les jugades del partit, Pedrerol anava dient: "Tienes que reconocer Carme que empieza a ser un 'escandalito', ¿eh?".

pedrerol barcelo

Mega

El paroxisme, però, arribà quan el mateix director del programa feia referència a que l'any passat, després del partit, van preguntar-li a l'audiència si havia estat una remuntada històrica o un atracament històric, però que ara, preguntar-s'ho un any després, com que no tenia sentit... Com???? Pedrerol deia aquesta frase mentre els seus tertulians ho debatien i mentre es posava un rètol de cara a l'espectador amb aquesta mateixa pregunta... un any després. Insòlit.

pedrerol robo

Mega

Pedrerol sabia que la claca madridista de la xarxa no li fallaria, encantada de posar mala maror al voltant del Barça a una setmana del partit entre els blaugranes i el Chelsea. Tot suma per mirar de desestabilitzar els de Valverde.

Avís a navegants. D'aquí dos mesos, el 6 de maig, farà 9 anys que el Barça va eliminar el Chelsea a Standford Bridge. El famós partit de l'àrbitre Ovrebo que va fer que Mourinho traiés uns papers a una sala de premsa. Ho dic perquè aquell dia segur que a El Chiringuito fan un especial de deu hores recordant l'efemèride.