Aquest dimecres, tot i que sembla difícil, pot haver-hi un funeral a El Chiringuito. Per quin motiu? Imaginin que al City li dona per eliminar al Reial Madrid a la tornada dels setzens de final de la Champions. Com diem, no sembla probable, vist el resultat de l'anada, 2 a 3 pels d'Ancelotti, i sobretot, vist el paupèrrim joc del conjunt skyblue a l'Etihad Stadium. Però compte amb el Manchester City. De fet, compte amb qualsevol equip que estigui entrenat pel millor entrenador de la història. Un Pep Guardiola que ahir a la roda de premsa va estar sensacional davant dels periodistes de Madrid, fent conya sobre l'1% de possibilitats de passar que ell mateix va dir que tenien.

Com ens agradaria veure els Juanma Rodríguez, José Luis Sánchez, Tomás Roncero i companyia amb la cara llarga, queixant-se dels àrbitres, de Guardiola o de qualsevol cosa que els serveixi per justificar-se. Tot i que si això passa, Pedrerol, que és gat vell, s'ho farà venir bé perquè el programa d'aquesta nit no sigui sagnant contra la merengada. És el que té fer un programa a Madrid: que ell sap que a banda de comptar amb més tertulians madridistes, també té molt més públic que sent més el color blanc que el blaugrana. El presentador català sempre s'ha mostrat encantat de la vida de viure i treballar a la capital espanyola, tant perquè no combrega amb la política independentista, com pel caràcter i la bona acollida que sempre diu que s'ha trobat a Madrid.

Però, com i per què va decidir establir allà la seva vida? Quan va decidir quedar-se a viure a Madrid? Ho ha confessat aquest dimarts, quan en la prèvia del partit d'avui al Bernabéu, ha connectat amb un reporter del programa per informar de l'última hora del conjunt anglès, concentrat en un hotel de la capital. Concretament, al famós carrer Huertas, a barri de 'Cortes', al districte 'Centro'. Ha estat veure-ho i il·luminar-se-li els ulls, brillar-li de l'emoció, amb un record que ha compartit amb els espectadors. Un record de quan ell era molt jove, amb 20 anys, als inicis de la seva carrera periodística, i estava allà treballant, cobrint un torneig d'esquaix per un diari de Barcelona. "Estava en un local de Huertas, un viernes, y me dijeron aquella noche que cerraban el periódico, pero que como ya estaba todo pagado, que nos quedáramos el fin de semana. Estaba con un fotógrafo".

Amb un company del diari, en un local de Madrid, la nit que s'assabenta que es quedava sense feina.... se li va il·luminar la bombeta i va decidir quedar-se a viure allà. Quin o qui va ser el detonant? Joaquín Dabina... "El fotógrafo salió un momento a la calle a hablar con su mujer a decirle que estaba en paro... Y en ese local sonó la canción de Sabina de 'Pongamos que hablo de Madrid', y me enamoré de Madrid. Es una canción que habla de lo bueno y lo malo de Madrid, esas noches con alegrías y tristezas, la 'movida', con sus luces y sus sombras. Y paseando por la Gran Vía decía: 'Algún día trabajaré en Madrid'".

Un temacle aquest Pongamos que hablo de Madrid... Tant de bo, i ja que Sabina és de l'Atlètic, aquesta nit els matalassers i els culers puguem cantar alguna cosa com Pongamos que hablo de la eliminación del Madrid.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!