El Chiringuito perd l'últim gran culer que tenia, dels quatre gats que Josep Pedrerol manté defensant el Barça. Jota Jordi com el més bel·ligerant, Cristóbal Soria que es el que posa més dels nervis als madridistes, Marçal Lorente a sou de Bartomeu i titella, Lobo Carrasco, Carme Barceló i Cristina Cubero. Poca cosa més contra tot l'exèrcit madridista del programa d'Atresmedia que segueix tenint repercussió malgrat emetre's a Mega, un canal menor vinculat a La Sexta, i acabar a quarts de 3 de la matinada. Precisament a aquesta hora de dijous, Pedrerol acabava la setmana amb una mala notícia, per ell i per als culers. Plega el redactor i tertulià que més i millor sent els colors del Barça: Darío Montero.
Un periodista que sembla més jove, té 35 anys, és nascut a Toledo, de família manxega que va passar sis anys a Catalunya, vivint al barri de la Sagrada Família de Barcelona. Hi va aprendre a estimar el país, l'idioma i el club. Pedrerol, gat vell, va saber-hi veure un diamant en brut i li va donar veu per representar els culers. Ho ha fet tan bé que marxa. El fitxen a un altre programa, tot indica que DAZN on ja treballen Quim Domènech i Sandra Díaz, la noia dels mails. Ha estat un adeu molt sentit, amb llàgrimes a plató. Vídeo:
Darío s'abraça al seu director i plora, plora molt: "Es mi último programa hoy. He tomado esa decisión. Ha sido una semana difícil. Me voy agradecido a la gente que nos ve. A veces no he estado a la altura de este programa. Pido perdón. Ha sido un honor estar aquí. A ti Josep te doy las gracias sobretodo en lo laboral y en lo personal. Agradecimiento eterno". Un noi que amb humilitat se'n recorda en l'adeu de tothom, dels càmeres a les maquilladores. Pocs ho fan. Un orgull catalanòfil que li plega a Pedrerol, que en fa una defensa aferrissada: "Va a ser una experiencia muy guapa esa que empiezas.Te irá muy bien. Esta es tu casa, has estado a la altura siempre. Has aportado ferscura, alegría, trabajo, ilusión y compañerismo Quédate con eso, con la gente que te quiere. Gracias a ti". El plató en ple dempeus aplaudint.
Darío té una telegènia evident i els seus ulls verds plorant donaven molt de joc en primer pla. El seu talent per comunicar va quedar clar des del dia que va explicar, com qui no vol la cosa, què era el Procicat. El Govern ajornava les eleccions a la presidència del Barça per la pandèmia. Pedrerol li preguntava a Darío de qui depenia: "El Procicat es del departamento de Interior de la Generalitat de Catalunya... El Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya", pronunciat en un perfecte català. Tots es van quedar de pedra.
Pedrerol li preguntava en català: "Darío, com es pronuncia això, digues, com es diu?". Montero ho repeteix i comencen un diàleg en català: "Parles català, oi?". "Una mica". "Quants anys vas estar a Barcelona?". "Sis anys". "I vas aprendre català...". "Sí, una mica". "Molt bé el parla, tu!". El noi ha viscut l'agost de la seva vida: plega, el fitxen i s'acaba de casar el passat dia 5 amb la dona de la seva vida: Cristina Delgado de los Reyes. El rei és ell:
Darío emociona escrivint: "Sagrada Familía, el meu barri. Un dia vam ser aquí i no ens va faltar res. T’estimo amb tota l’ànima, Barcelona". En perfecte català. Normal que els madridistes i anticatalanistes no l'estimin. És un tresor. El programa més madridista de la tele li quedava petit i marxa a un espai més esportiu que de tertúlia. Darío, un dels nostres.