Des que el president de la Lliga de Futbol, Javier Tebas, va fer més de hooligan de la dreta que de president i va reconèixer que si es xiula l'himne espanyol a la final de la Copa del Rei, potser s'hauria d'aplicar el 155, Josep Pedrerol està d'enhorabona. Però en les darreres hores hem observat un comportament similar al del Doctor Jekill i Mr. Hyde. Al migdia em mossego la llengua i a mitjanit estic desbocat. Al migdia, a 'Jugones' a La Sexta, es delia per trobar una veu contrària a Tebas i que el posés a caldo per les seves lamentables declaracions. Va trobar l'ex directiu de l'època de Joan Laporta, Albert Perrín, que es va despatxar a gust.
Però van anar passant les hores i la sang de Pedrerol va començar a combustionar, com si a la mitjanit fos un home llop que es tranforma quan surt la lluna. A El chiringuito a Mega, ja es podia deixar anar i dir tot el que li passava pel cap. Fa temps que el presentador català es manifesta en contra de tot el que faci olor de procés i en favor de l'unionisme. Les clatellades a Guardiola van a l'ordre del dia. Però ahir va aprofitar les paraules de Tebas per fer un míting de gairebé tres minuts. Més que un programa futbolístic, ahir semblaven El gato al agua.
Aprofitant que col·laboradors com Tomás Roncero li feien la claca, i que només hi havia una periodista -Carme Barceló- que intentava rebatre'l, sense gaire èxit perquè tampoc la deixava parlar massa, el director del programa va aprofitar el seu lloc de privilegi per buidar el pap i fer d'analista polític del que està passant a Catalunya. Que tremolin els Barbeta, Iu Forn i companyia. Us ha sortit una ferotge competència.
Pedrerol va començar el seu discurs embolicant-se amb la capa de defensor de la justícia i fent de palmero de Tebas: "Claro que había que aplicar medidas extraordinarias como el 155, porque algunos se saltaron las leyes. Se saltaron la Constitución i el Estatut! ¿Sabes qué molesta? Que hagan lo que les da la gana, pasen de las leyes y de la mitad de los ciudadanos". Moment per a la demagògia. "Si voy a 200 quilómetros por hora cuando hay que ir a 120 y provoco un accidente, ¿que pasa? Pues p'adentro (a la presó)". Barceló intenta puntualitzar, però és com si bufés el vent: "¿Y pitar el himno es lo mismo?", li pregunta.
Però Pedrerol, parlant de velocitats, ja havia posat la cinquena marxa. La pantalla que en un principi estava dividida en 5, ara només tenia ulls pel pal de paller, que seguia donant pals: "el 155 se ha hecho porque se han saltado a la torera los consejos de los abogados del Parlament. Han aplicado la ley para reconducir la situación en una parte de España que yo quiero mucho, 'que és la meva terra i la meva casa'"... Llicència per dir dues frases en català. Per compensar.
Comparativa amb la França de Sarkozy, "que no me suena que sea ningún facha", i que segons ell va aconseguir que es deixés de xiular l'himne francés en segons quins estadis. "Si las leyes las respetamos cuando me da la gana, ni política, ni democracia, ni nada. Tú tienes que pelear por cambiar la ley con unas elecciones, y si tienes mayoría, pactas y las cambias. Pero saltártelas porqué no te van bien a ti, te saltas las leyes y vas de víctima... ¿De qué estamos hablando?"... Hablábamos de futbol y de libertad de opinión. Però suposo que això, ahir, no interessava.