"Hubo más lo-lo-lo y pocos pitos pero me cansa que sea noticia las camisetas amarillas". Josep Pedrerol no sap si detesta més que el Barça li guanyi tants títols al Madrid o que Catalunya decideixi si vol ser un Estat. El problema de ser un telepredicador és que quan surts del teu programa i has de confrontar-te amb periodistes perds els papers. El nou programa de Cristina Pardo dels diumenges a la tarda, Liarla Pardo, aposta per la informació i diumenge va fer un cara a cara Jesús Cintora-Josep Pedrerol sobre la final de Copa. Paradoxalment el català era molt més hostil a les bufandes grogues que Cintora, que és de Sòria.
Cintora reconeixia que la megafonia estava "a todo trapo" i que li meravellava que a la graderia del Barça convivien estelades i rojigualdas. Ni un sol incident. I el rovell del groc: "¿Es lógico quitar camisetas amarillas?" I Pedrerol arraconat "No quitaban camisetas amarillas sino las que llevaban consignas. Y una bufanda". L'argument de Pedrerol era "Que no jugaba el Cádiz". És a dir, que els espectadors no poden vestir amb la roba del color que els doni la gana excepte si l'equip que juga és groc, com el Vila-real o el Cadis. La democràcia de Pedrerol.
La Sexta
Pedrerol intentava fugir d'estudi “Te cambio la pregunta, ¿es lógico ir con camisetas amarillas?”. Sí, Pedrerol, és lògic vestir amb el color que a cadascú li surti del monyo. Està nerviós amb un altre color, el del Bayern de Munic. Que, parlant de colors, potser li pinta la cara al seu Reial Madrid.
Dia de dol per Pedrerol: el Barça arrasa, el Madrid espantat i el rei xiulat o aplaudit per qui vol xiular o aplaudir. La llibertat és això. Fins i tot que t'agradi Pedrerol.