Josep Pedrerol començarà 2022 amb una feina nova. No, no és que el presentador d''El Chiringuito' compleixi la seva paraula i abandoni el programa esportiu en haver perdut diferents apostes, concretament les de les sortides de Messi i Sergio Ramos al PSG. Ni molt menys. Això va quedar tancat i enterrat amb "fue una hipérbole, una figura lingüística que se utiliza para exagerar algo". En Josep 'se queda' a Atresmedia, però ara també tindrà una finestreta setmanal a 'La Vanguardia' on dirà la seva. Tic tac, i tal.
El nou fitxatge de Godó ja fa promoció a les planes del diari. Una bona mostra, l'entrevista que li fa Víctor Amela a 'La Contra'. No sabem si Amela sap molt o gens ni mica de futbol, però comparteix amb Pedrerol un concepte, una ideologia, un sentiment, un club: el dels unionistes catalans. De fet en són dos: també el dels antiindependentistes. Per això la conversa havia de tocar en algun moment aquest tema, s'havia de ficar la falqueta contra el Procés 'por lo civil o lo criminal'. De penal injust si volen, ja que l'àmbit és el futbolístic. I el gol va arribar: tristot, penós, amb tuf a partit arreglat. Però gol, que és el que en volien.
Mira que hem llegit entrevistes signades pel Víctor, tan bel·ligerant contra els seus enemics com enginyós quan no ha de posar els budells al text que n'escriu. En aquesta ocasió, però, ha fet figa. No hi ha res realment rellevant, sorprenent o original en la conversa, més enllà de tòpics com si és del Barça o del Madrid, l'eterna pregunta que el de 'Jugones' ha respost en cinc idiomes. Després de llegir-la, un té la sensació que la llauna eren els preliminars per arribar al clímax polític, atonyinant la Catalunya dolenta i lloant la bona, la única, indivisible, fantàstica: la seva. La perxa per ficar els ditets, una pregunta gens innocent: "Com a català a Madrid, bé, Josep?". 'Acabáramos', que dirien a la meseta. En Josep tenia via lliure.
"Als catalans Madrid ens fa sentir a casa. Més que Barcelona últimament". Vaja. El discurs ens sona d'alguna cosa, d'algun ideari, d'alguns representants polítics que destaquen per una paraula que comença per C, acaba amb A i inclou "fòbia". Un victimisme esbiaixat que argumenta així: "Pateixo quan veig Barcelona allunyar-se de la plural i oberta en la que jo vaig créixer. Defenso Catalunya a Madrid, però no el procés. És un monotema nociu, però Madrid aprofita per posar-se al davant". Dels atacs d'aquesta mateixa Madrid a Catalunya, ni parlar-ne. Serà que això no avorreix en Josep. Ni en Víctor.
Josep Pedrerol, un home que estima el Barça destrossant-lo sistemàticament, igual que estima Catalunya repartint bufetades contra milions de catalans. Amb Amela formen una dupla imbatible. 'Dios los cría...'