La barbàrie espanyola contra Catalunya té cara, noms, xifres i, sobretot, sentiment. Els rostres i els noms dels presos polítics, exiliats i represaliats independentistes. Malauradament sembla que molts s'han acostumat a que les presons estiguin plenes de sobiranistes catalans, obviant l'atropellament sistemàtic contra ells. Però no, no se'ls pot oblidar. Són persones que estan pagant amb un preu demencial la seva defensa pacifica d'ideals i conviccions. I com a persones que són, pateixen el càstig com a éssers humans, no com a la caricatura de bestioles indepes que fan ultres i 'haters' d'aquí i allà. De tots ells, ens fixem en Josep Rull, més de 900 dies empresonat i amb una condemna de 10 anys per davant. El d'avui no és un dia qualsevol per a ell i els seus.
El conseller de Territori és un home familiar. Sent devoció per la seva dona Meritxell Lluís i Vall i els ses fills. I els enyora fins a l'infinit, com és natural. Un d'ells, el petit Roger, fa 6 anys. Una vegada més, i ja en són tres, celebrarà l'aniversari lluny del pare. Ell, evidentment, el té molt present, més en un dia com aquest, i li envia una felicitació que encongeix el cor: "ja fa 49 dies que no estic amb ell ni amb el Bernat. Desitjo amb tota la intensitat de què soc capaç que algun dia puguem celebrar el seu aniversari en llibertat en un país lliure." Impossible no emocionar-se, mentre veiem l'esquena del nen amb la motxilla de l'escola a l'esquena, i imaginem Rull a la cel·la de Lledoners. La xarxa, colpida, com expressa perfectament la cantant Beth Rodérgas: "tristesa infinita".
Amor i esperança contra crueltat i venjança. Endavant, Josep Rull. I felicitats, Roger!