L’unionisme, a la desesperada per evitar que Barcelona tingui un alcalde independentista. El periodista Víctor Amela va proposar dilluns un pacte diabòlic per barrar el pas d’Ernest Maragall al govern municipal i sembla que la juguesca ha triomfat entre alguns sectors de l’espanyolisme. El darrer a adherir-se al complot que proposa Amela, el director de cinema Juan Antonio Bayona.

La nit del 26-M l’establishment va veure les orelles al llop, aterrits només de pensar que ERC es pugui fer amb el poder a la capital de Catalunya. Però Amela els va proposar una solució a la qual s’han agafat com a un ferro roent: Ada Colau alcaldessa amb els 10 regidors dels comuns, els 8 del PSC de Jaume Collboni i 3 de la plataforma de Manuel Valls, després de fer veure que trencava amb Ciutadans. Una jugada perfecta que sumaria els 21 vots necessaris per a nomenar un altre cop a l'alcaldessa i impedir que l’independentisme aconsegueixi l’alcaldia. I ara Bayona també dona suport a la proposta:

Amb l’excusa que “los barrios obreros” que donen suport a Ada Colau són “de mayoría progresista no independentista”, Bayona demana a l’alcaldessa que faci el favor d’acceptar el suport de Valls per continuar governant. L’espanyolisme no vol un alcalde indepe i s’esgarrifa de veure Maragall dirigint Barcelona. No recorden que Colau va decantar-se pel “Sí-Sí” a la consulta del 9-N, que demanava als ciutadans si volien que Catalunya fos un estat i, en cas afirmatiu, si desitjaven que aquest estat fos independent.

Sergi Alcàzar

Altres mediàtics com Jordi Évole o Toni Soler també es pronuncien sobre la proposta de fer Colau alcaldessa amb el suport de Valls. El periodista de Cornellà, a favor de les tesis de Bayona; el presentador de l’Està passant, totalment en contra:

Ada Colau va votar independència però a l’espanyolisme qui li fa por realment és Ernest Maragall. Bayona, que tampoc vol ni imaginar una Barcelona republicana, ha dirigit pel·lícules amb títols que bé podrien explicar la situació actual a l’ajuntament de la capital. ‘Lo imposible’, pels que mai haurien imaginat que l’espanyolisme imploraria el suport dels socis de Ciutadans als comuns. L’altra, ‘Un monstruo viene a verme’...