"Ho tornarem a fer. Tornareu a fugir. Tornareu a perdre". Són les paraules de Juan Carlos Girauta, un dels pitbulls de Cs, amb les que ha buidat el seu cos de l'excés de bilis que l'ha produït sentir els al·legats finals dels presos polítics i les seves defenses al judici de l'1-O. Ho ha fet com a reacció a una piulada del President Carles Puigdemont, recollint la intterveció de Jordi Cuixart durant la sessió final de la causa del Suprem. Unes paraules plenes de dignitat i valentia que Girauta, fidel al seu estil a mig camí entre un bufó i un porter de discoteca, ha embrutat de forma vil i lamentable.
La lliçó que els empresonats van oferir, un per un, per concloure la causa general contra l'independentisme, no han fet reflexionar Girauta. Més aviat tot el contrari: Ha alimentat la seva tèrbola imaginació i de passada, ha fet de mestre de cerimònies dels seus seguidors, que destaquen per practicar activament la catalanòfobia més abjecta i ignorant. Fer una ullada als comentaris de la seva colla és com quedar atrapat al passatge del terror o a un programa de Losantos o Cárdenas.
Curiosa forma d'analitzar el que passa a Catalunya o al Suprem, mentre que pacten amb l'extremadreta sense despentinar-se ni ruboritzar-se. Tampoc és que esperéssim gaire cosa més de Girauta, un dels polítics més restrets del panorama peninsular, i que segurament desitja que Cs acabi per fagocitar VOX, que és on l'excatalà se sent més còmode. Ho tornarem a fer, Juan Carlos. No tinguis cap dubte. De tal manera que vosaltres pacteu amb ultres a Andalusia i Madrid, els catalans i catalanes tornarem a lluitar per un bé molt més preuat que les teves nostàlgiques teranyines del règim de Paquito, el del bigoti.