Milers d'espectadors van rebre amb els braços oberts la notícia de fa unes setmanes sobre que Juan Carlos Rivero deixaria de ser la veu dels partits de la selecció espanyola per TVE. Farts ja de les seves narracions, no veuen l'hora de deixar de prémer el mute al comandament a distància per no sentir-lo cada vegada que fan un partit per la cadena pública espanyola... Segur que tots ells no veuen l'hora que aquesta mesura s'apliqui també als partits de competicions de club, com la Copa del Rei. Però de moment, aquest dijous, vam haver de tornar a patir com el periodista tornava a ser l'encarregat de narrar el partit entre el Madrid i el Barça a les semifinals.
Nou Clàssic, i nova demostració de com de partidista es pot ser en una narració. No és ni la primera, ni la segona, ni la vintena ni serà la darrera vegada que Juan Carlos Rivero demostra tenir molt poca vergonya quan explica què passa en un partit on un dels dos contrincants és el Madrid dels seus amors i on l'altre és, curiosament, el seu màxim rival. Se li veu el llautó d'una hora lluny, i no fa cap esforç per dissimular-ho. Parafrasejant-me a mi mateix, quan en una eliminatòria anterior, Rivero va indignar els aficionats del Vilarreal, que jugava contra el Madrid, servidor va vaticinar: "Indignant escoltar Rivero en un partit del Madrid?... Hi ha una cosa pitjor: escoltar Rivero en un partit del Madrid... contra el Barça. Espereu el sorteig d'aquest divendres sobre l'eliminatòria de quarts... Com toqui un Clàssic, prepareu til·les, perquè la retransmissió pot ser de traca"... I dit i fet.
Un partit on una de les jugades més destacades va ser una targeta groga a Vinicius per agafar del coll de manera grotesca a Frenkie de Jong, com si fos un lluitador de Pressing Catch. Una jugada que mereixia una indiscutible targeta groga. I encara gràcies, perquè el jugador brasiler després es va encarar amb l'àrbitre, aixecant-li el dit polze i cridant a un metre dels seus morros, que ben bé podria haver estat mereixedor d'una altra targeta. Però Rivero i el comentarista del Madrid que hi havia, l'exjugador Rubén de la Red, es posaven les mans al cap, repetint una vegada i una altra que s'havien agafat els dos, que havia marcat el partit i que el Madrid s'havia descentrat per aquesta decisió.
En canvi, quan li van ensenyar una groga a Gavi per dir-li no se sap què a un jugador del Madrid, van passar de puntetes i no van incidir gens ni mica sobre si n'havia fet un gra massa l'àrbitre o no. Per no parlar que tot es mirava sota el focus del Madrid, quan el Barça robava alguna bola, era perquè s'havien despistat els del Madrid, no per mèrits culers. I així, fins a l'infinit. Gairebé és com si en marcar el Barça li haguessin tret una costella. I de poc que amb cada córner, no baixa ell des de la cabina de retransmissió, es posa una samarreta blanca i va a rematar. Per no parlar de com va cantar el gol del Barça. Segur que narrant la carta d'ajust li posa més passió. La xarxa, més que farta:
El millor? Com recorden alguns espectadors, el moment que el so no es va sentir i li van tallar la veu a Rivero durant uns segons... Tant de bo el proper dia, si torna a passar, algú s'oblidi de tornar-lo a connectar.