Aquest cap de setmana es coneixia la tragèdia que s'ha viscut a Múrcia, després que un incendi a la discoteca Fonda Milagros provoqués la mort de 13 persones i 24 ferits, la pitjor tragèdia en un local d'oci a Espanya des del 1990. Els investigadors de la Policia Judicial i Científica han hagut d'esperar gairebé 48 hores per accedir al local, mentre els bombers l'asseguraven, per les altes temperatures i el mal estat en que ha quedat la infraestructura. Segons l'ajuntament, els dos locals incendiats no tenien autorització des de gener del 2022, tot i que l'empresa manté que tot està en regla. Des que s'ha sabut la notícia, diferents programes n'han informat, evidentment, Espejo público també. El programa presentat per Susanna Griso, per exemple, entrevistava aquest dilluns la mare d'un dels desapareguts. Les paraules de Griso, a molts espectadors els hi han semblat que no aportaven res al comprensible dolor de la dona: "¿Te preparas para lo peor, verdad? Todo nuestro cariño desde aquí. Sé que no te sirve de mucho en este momento, pero como madre no me quiero imaginar una situación parecida, que me llamen a las seis de la mañana para decirme que ha habido un incendio y que mi hijo no ha vuelto a casa".
Després de parlar amb ella, Griso dona pas a la taula de tertulians. Entre ells, Juan Soto Ivars, murcià, per cert, que coneix el lloc dels fets. El periodista, però, quan agafa el torn de paraula, sorprèn per la crítica que ha fet a aquest tipus d'informacions i a com alguns programes, començant per aquest on ell col·labora, allarguen el xiclet per aconseguir més audiència a costa del dolor aliè. Soto Ivars ha atonyinat els programes com Espejo público per fer un sensacionalisme pornogràfic amb la informació, que no porta a res. Només rebre la pregunta de Susanna Griso, primera bufetada amb la mà oberta sobre com molts programes compten amb veus no autoritzades, incloent-s'hi: "Como no soy experto en incendios ni en fuego, ante una cosa como esta prefiero no decir nada. Sí nos pediría a nosotros que cuando pasa una cosa como esta se nos lleva por delante el sensacionalismo". I ho exemplifica concretament amb l'entrevista que acaba de veure al seu propi programa.
"Yo realmente no me siento cómodo con estas entrevistas que hacemos. ¿Cómo va a estar esa madre? ¿Qué le estamos ofreciendo al público para que vea una madre destrozada porque no sabe dónde está su hijo? Los medios debemos reflexionar sobre lo que hacemos en estas situaciones". Crítica demolidora, i tothom callat: "No soy experto en incendios, no sé nada de fuego, no sé nada de las fases del duelo, pero sí se algo de periodismo. Y realmente quiero hacer una reflexión aquí, ya que estoy aquí sentado: no hagamos sangre. El dolor es incalculable, pero es intransmitible. No sé qué aportamos entrevistando en este momento a esta pobre mujer. Me he sentido muy incómodo y quería decirlo. Tenemos que cogernos las riendas a nosotros mismos, de decirnos: 'Bueno, esto es terrible, a lo mejor no tengo nada que decir'. Podría decir gilipolleces sobre estas dicotecas en las que he estado, pero es que prefiero no decir nada, prefiero callarme y dejar a la gente sufrir. Es terrible". I acaba amb una pregunta a la Griso: "¿Qué más se puede decir, Susanna?"
I què dit la Griso després de ser interpel·lada? O els altres contertulians?: "Se pueden decir muchas cosas, entre ellas, depurar responsabilidades. ¿Qué se ha hecho mal?"... Griso es pregunta sobre què s'ha fet malament a la discoteca de Múrcia. El que no s'ha preguntat a ella mateixa, ni evidentment, s'ha donat resposta, és a què han fet malament en el seu propi programa, tal i com reclamava Soto Ivars.