Quina existència trista la de Juanma Castaño a la COPE. El presentador de 'El Partidazo' de la ràdio dels bisbes espanyols transita per la vida amb un únic neguit: provocar el Barça. Mentir. Insultar. Menysprear i acusar de bajanades immundes. Deu ser que la tàctica li dona audiència, perquè no defalleix en la seva obsessió. La croada de l'asturià, en línia amb el madridisme sociològic, l'espanyolisme més ranci i una catalanofòbia aberrant, cerca tombar el club culer i col·locar titelles de la seva corda. Per exemple? Toni Freixa. Un visionari i un candidat fallit i irrellevant. No hi ha més preguntes, señoría.
Si Castaño i els seus sequaços viuen una mena de festival per la crisi instal·lada a l'equip de Xavi Hernández, amb les futbolistes entrenades per Jonatan Giráldez ha begut oli. I a tones. El Barça femení és número 1 i compta amb les millor jugadores del planeta. Alexia Putellas, abans, i ara Aitana Bonmatí. Lligues, Champions, Mundials, Pilotes d'Or, The Best. A totes dues cracs ha dirigit enormes dosis de verí, amb resultat idèntic: ridícul. El ridiculazo de la COPE. Recordin el passatge després de la Pilota d'Or de la '14', amb el Juanma gemegant perquè el Barça va passar olímpicament de concedir una entrevista personalitzada a un programa, una cadena i un personatge que els ha acusat de tota mena de malifetes: fins i tot de dopar-se.
El lliurament del Premi The Best, el guardó de la FIFA als millors del món futbol, ens ha servit la darrera andanada. En aquesta ocasió ha passat directament a l'insult personal contra la de Sant Pere de Ribes, a la falta de respecte ad hominem. El gran periodista, tu, l'adalil de la professió. Només a un acomplexat li passa pel cap titllar l'Aitana, la millor jugadora de la teva españita com "no es la alegría de la huerta". A veure si té els mateixos pebrots de dir-li el mateix a qualsevol altre jugador d'equips ben coneguts... i amb testicles. Ja us diem que no. Tot serien gracietes de barra de boîte a les cinc de la matinada. És més de riure les ximpleries masclistes, per exemple, un porter mascle de Primera Federació al que li va fer 12 gols i, el molt paquet, gosava dir que "uno de los goles fue de fútbol femenino". Aquest és el nivell.
Cada dia tenim més clar que al Juanma el que li fa vibrar és l'engagement, és a dir: que se'n parli d'ell. De quina manera? Això li importa un rave. Que són elogis? Sort que n'ha tingut. Que l'estomaquen, com sempre? També li serveix. Per això sostenim que, des del punt de vista professional, la situació ens produeix una barreja de repulsió i pena. Castaño de fang fins al capdamunt, i mentrestant l'Aitana i companyia triomfant. Patirà. Tant de bo fos en silenci, com les hemorròides.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!