Fa una setmana, el Barça va guanyar el Madrid a la final de la Supercopa d'Espanya disputada, els diners manen, a l'Aràbia Saudita. Després de la brillant victòria dels de Xavi Hernández, per 3 a 1, tocava el moment esperat d'aixecar el títol. Abans, però, entrega de medalles de les autoritats, amb el president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, en primera línia sortint a les fotos i entregant i col·locant les medalles als colls dels jugadors blaugranes.
Una setmana després, escenari similar. Novament, una final de la Supercopa d'Espanya. Ara, en categoria femenina i a Mèrida enlloc de l'Aràbia Saudita. Novament, el Barça s'imposa al seu rival, aquest cop, la Reial Societat. Novament, un marcador similar, 3 a 0. I novament, amb la presència d'autoritats a la llotja, encapçalades pel mateix Rubiales. Però fixin-se bé en com va anar el moment de les medalles... Segur que notaran alguna petita diferència, trobaran a faltar algú...
Efectivament, aquesta va ser la miserable manera com van donar les medalles a les jugadores del Barça. Anaven vestides amb la mateixa samarreta que Busquets, Gavi o Lewandowski, però es veu que les Marta Torrejón, Aitana Bonmatí, Sandra Paños, Clàudia Pina i la resta de companyes de vestidor no mereixien que Rubiales baixés de la llotja a posar-los-hi ell les medalles com sí va fer amb el Barça masculí. Els espectadors no donaven crèdit:
La justificació matussera de la RFEF per aquesta mena de buffet lliure, de self service d'hotel de polsereta? Que "De acuerdo con los protocolos de premiación de la RFEF, y teniendo en cuenta tanto el elevado número de representación institucional, así como las infraestructuras para el acceso al palco desde el césped del estadio, el departamento de Protocolo decidió activar la ceremonia de entrega en el palco de la misma manera que se lleva cabo en la Copa del Rey: entrega de la Copa a la capitana del equipo campeón y entrega de medallas al equipo vencedor en césped/vestuario". Sopars de duro. Xerrameca repugnant. Protocolo? El que tengo aquí colgado. S'ha de tenir molta barra i molt poca vergonya. Molt poca dignitat per fer el paperot d'aquesta manera i fer que unes supercampiones hagin de col·locar-se elles mateixes les medalles. Masclisme? Catalanofòbia? Una mica de tot. No cal recordar el paper grotesc del mateix Rubiales fa cinc anys, quan a la final de la Copa de la Reina del 2018 va intentar que l'aleshores capitana Laura Ràfols tragués la senyera de la copa:
Qui també ha comentat la jugada ha estat Juanma Rodríguez. El periodista madridista, habitual d'El Chiringuito de Pedrerol, ha criticat l'actuació del president de la RFEF. Però no per masclista, sinó per covard: "la cobardía ha sido infinita porque no han sido problemas de protocolo ni tampoco de espacio en el palco, sino el miedo, la jindama, el puro y duro acojone lo que ha provocado todo esto. ¿Y miedo a qué?", pregunta a LibertadDigital. Ell mateix respon, i en la resposta, Gargamel desbarra i vomita insults contra les jugadores blaugranes: "Pues ni más ni menos que al efecto que pudiera provocar una foto de Rubiales o Vilda apareciendo junto a algunas de las quince chantajistas que amenazaron con no volver a la selección, como así ha sido, si no se les entregaba la cabeza del seleccionador nacional en bandeja de plata".
I segueix: "¿miedo a qué? ¿A unas crías? ¿Miedo a unas chavalas acostumbradas a hacer y deshacer y a imponer su voluntad? Yo creo que la Federación ha actuado bien desde el primer minuto con las quince chantajistas pero reconozco que su actitud meliflua y blandengue, más propia de un alfeñique que de alguien con criterio propio, me hace dudar". Rodríguez, posant el focus en les jugadores del Barça, a qui falta el respecte, i no on tocaria. Un exemple més de com algú pot embogir pel seu odi a tot el que vagi vestit de blaugrana.