Veient aquesta imatge de la meravellosa Judit Mascó, amb una samarreta sensacional que va lluir fa unes setmanes, queda clar que a la model i empresària catalana, si té clar que "Los tíos feministas me ponen", no estaria mai de la vida, sentimentalment parlant, amb algú de Vox, algun ultra o feixista que no es caracteritzen precisament per ser tíos feministas.
La Judit és un dels fitxatges estrella del nou El matí de Catalunya Ràdio, ara amb Ricard Ustrell al capdavant. Estarà cada setmana a l'estudi per 'Anar per la vida', el títol de la seva secció on debatrà diferents situacions de la societat, compromeses, com la que han triat per començar. Segons un estudi, s'assegura que prioritzem les idees polítiques o la religió abans que el caràcter a l'hora de buscar parella. Que traduït en clau política, vindria a ser que la majoria de persones tenen clar que mai de la vida podrien estar amb una persona o enamorar-se d'ella, que estigués a les antípodes a nivell polític. "Volem dir a nivell polític i ideològic, no? Aquí entra tot. Tarannà de vida, religió...", comença dient Mascó. "Jo d'entrada diria que no, que se'm fa molt estrany, impensable. Perquè si he arribat fins aquí a la vida, si tingués un home amb certes característiques ideològiques, és que no el podria suportar, després, els fills, com els eduques". La Judit, però, no té clar què faria depenent de la durada. És a dir, "Per tota la vida? Per una nit? Si és per una nit, li diria: 'Calla, no obris la boca'...". La cosa s'anima a l'estudi: "Bueno sí, li hauries de dir 'Obre la boca, però no per parlar'", diuen Ricard Ustrell i Xavi Canalias.
La Mascó, fabulosa com sempre, mai no s'ha tallat un pèl i sempre ha dit el que li ha sortit del monyo. Una sinceritat que ha tornat a demostrar en la seva estrena. "El més fàcil és dir que 'No', però, per un moment, i no em malinterpreteu, hi ha un senyor que es diu Abascal, que si tu aquest senyor el veus per primera vegada, i tu no saps què fa aquest home a la vida, podria ser un caçador, que té aquests ulls verds rasgats, guapo, guapo... sí o no?, que sempre va apretadet, dos talles petites". Ustrell: "Però què esteu dient? Jo, Judit, això sí que no m'ho esperava". I ella segueix amb la seva tesi: "T'imagines com és, el tens allà assegut, te'l mires i penses: 'Pues el tio està bé'". Silenci a l'estudi, que trenca Ustrell: "L'Abascal li posa a la Mascó", diu ell, murri, provocant a la col·laboradora. I ella nega la major i concreta: "No és veritat, però no em negareu que no us l'imagineu com un turc a la guerra, amb el sable, lluitant, el dolent eh?, que oju, que els dolents ens agraden. Els bons agraden per una relació llarga... M'està agafant calor i tot".
Mascó, provocadora, es posa seriosa per dir que "la ideologia per mi és tan important, però no soc ningú per dir què està bé o no. Jo, al llarg dels anys, necessito admirar la persona amb la qual estic i compartir-ho tot". I és que hi ha qui tampoc podria ni tan sols passar una nit, ni que sigui sense parlar, si sap de quin peu calça l'altre. La Mascó, però, desfermada, posa damunt la taula "el tema uniformes. És igual quins"... La Judit comença forta. Costa, però, imaginar-se-la amb Santiago Abascal, ni que fos només per una nit, un aquí te pillo aquí te mato, amb ell disfressat de guerrer turc. Molt millor amb el seu marit al qual adora, l'advocat Eduardo Vicente, amb qui està feliçment casada des de fa una pila d'anys i amb qui han format una família preciosa amb quatre filles.
Donde haya un Eduardo Vicente, que se quite un Santiago Abascal. Bé, un Eduardo Vicente, un Pepito Pérez o un Fulanito de Tal. Qualsevol demòcrata, abans que aquell ultra nociu de Vox.