El F.C.Barcelona recupera sensacions. Després d'unes setmanes molt fluixes en les que pràcticament s'ha dit adeu a la Champions, a banda de perdre el liderat de la Lliga contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu, s'han enllaçat dues victòries consecutives, plenes de gols i d'un joc que il·lusiona l'afició. Diumenge a la nit els culers van escombrar l'Athletic de Bilbao amb solvència, fent vibrar l'Estadi i provocant un rampell d'optimisme de cara a l'enfrontament davant del Bayern de Munic de la màxima competició continental. Així, sí.
La versió futbolística dels homes de Xavi Hernández fa recordar a les primeres jornades del campionat, aquelles en les que el Barça jugava, marcava, defensava i es presentava com un rival temible. El rendiment dels nous fitxatges de la temporada era l'òptim, Lewandowski era imparable i els veterans rendien a bon nivell. Només les lesions, una vegada més, van canviar la dinàmica. De ser un equip alegre i radiant vam passar a la foscor i la tristesa. Un cicle que ara sembla haver agafat la direcció inversa. L'equip torna a impressionar, a intimidar, a lluir. Que duri, que duri.
On els jugadors de la primera plantilla també impressionen i molt és fora del terreny de joc. Algunes de les incorporacions d'aquest curs no passen desapercebudes en la seva vida normal, abans de posar-se l'uniforme blaugrana. Hi ha veritables líders en matèria d'estètica. Un d'ells no juga gaire, Héctor Bellerín, però dona un joc brutal en qüestions estilístiques. El català és un autèntic sex symbol, i la seva estada a Londres defensant els colors de l'Arsenal va contribuir notablement en aquest sentit. Bellerín és sinònim de moda, d'estil, fins i tot de risc. Només ell pot atrevir-se amb determinats looks i que li quedin espectacularment bé. L'Héctor aixeca passions entre molts aficionats, mentre que la resta l'observen al·lucinats. Just abans del partit de diumenge contra els bascos ho va tornar a fer: es va plantar al Camp Nou com si acabés de sortir d'un episodi de 'Miami Vice', amb americana, samarreta imperi negra, ulleres de sol estil Rosalia i una cabellera i bigoti inconfusibles.
Si Bellerín era la viva imatge de la sèrie dels 80 de Don Johnson, un altre jugador també va atraure totes les mirades dels aficionats. En aquest cas, el francès Jules Koundé, una de les incorporacions més potents de l'any. Koundé destaca sempre per les seves samarretes, per un pentinat molt particular, fins i tot per dur estampats impossibles per a la majoria de mortals. Tanmateix la tria del diumenge, abans de saltar com a titular a la gespa, destacava més aviat per d'altres motius: semblava, ja que parlem de sèries, d'un personatge de 'The Wire'. Mocador negre al cap, ulleres de sol esportives, dessuadora oversize, pantalons d'aquells plens de butxaques... Va triomfar molt, el preludi d'una gran nit futbolística. Fins i tot el Barça presumeix del seu estil.
Xavi segueix perfeccionant l'estil de joc que vol per al Barça i que porti més títols al museu del club. Fora del camp, però, aquest partit ja està guanyat.