Avui fa just un any que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó. El 16 d'octubre de l'any passat, els Jordis van estar tot el dia a l'Audiència Nacional esperant si podrien tornar a casa o bé els tancarien a la presó acusats de sedició. El que ha passat des d'aleshores, és ben sabut per tothom. Un any a la presó. 365 dies d'una de les injustícies més grans que es recorden a nivell judicial a Espanya.
El Polònia, quan van acabar temporada abans de l'estiu, ja van ser els autors d'un dels moments més sentits i contundents dels darrers temps en la història del programa, quan, en el darrer sketch del darrer programa abans del "tancat per vacances" van recordar l'empresonament, no només de Cuixart i Sànchez, sinó també de la resta de polítics que ja fa uns mesos que són a la presó. Un gag que emocionava, feia enrabiar i feia somriure a parts iguals. Una meravella de bon gust i dosi de realitat barrejada amb la comicitat que s'espera d'un programa satíric com el seu.
Mentre un tècnic tancava els llums de plató, una panoràmica ens duia a una sala on es veia Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Amb un sketch colpidor. Pregunta Romeva: "Creieu que al setembre ens cridaran per fer gags?". Respon Forcadell: "Crec que va per llarg. A més, si ens criden per fer gags, serà perquè volen riure de les coses que fem".
El "va per llarg" de la Forcadell de Polònia ja arriba a l'any, en el cas dels Jordis. I avui, justament el dia que es compleix aquesta trista efemèride, una de les guionistes del programa de TV3 ha revelat un secret: com havia de ser el gag que estava preparant el programa i que mai es va arribar a gravar per com s'havien desenvolupat els aconteixements a Madrid.
Júlia Cot explica que ella havia de ser l'encarregada pel programa d'escriure un esquetx sobre la visita dels Jordis a Madrid i va pensar en que "Sànchez i Cuixart havien contractat un karateka tipus Cato de l’Inspector Clouseau perquè els ataqués en qualsevol moment, per sorpresa. Era la forma d’estar sempre alerta i preparats per les hòsties que els poguessin caure de Madrid".
Explica Cot que "una de les característiques dels personatges era que els dos Jordis estaven absolutament sincronitzats i feien els mateixos gestos a la vegada. Eren com un mirall. En aquella època, sempre els vèiem junts i ens feia gràcia imaginar que s’havien mimetitzat". A més, aquell dia estrenaven precisament el personatge de Jordi Cuixart, que havia de ser interpretat per l'actor David Marcé, i fins i tot havien contactat amb un especialista en arts marcials perquè fes de Cato. "Tot eren bons auguris per l’sketch", reconeix la guionista.
Cot explica que no gosa fer-ho per "la por a aconseguir l’efecte contrari –ofendre’ls, entristir-los o molestar-los d’alguna manera-", que és superior, ara per ara, a la "felicitat que li provocaria fer-los riure".
Amb un avís pels hiperventilats que s'agafin a aquest sentiment que té ella mateixa per tirar-li en cara que no "vulgui ofendre els dos Jordis":
Més clar no ho podria haver dit. Segur que a Cot, un dels esquetxos que li farà més il·lusió d'escriure serà el del dia que Cuixart i Sànchez surtin de la presó.