No descobrim res si diem que escoltar Julia Otero sempre paga la pena. Per moltes raons. Fins i tot la major part d'aquells que no estan d'acord o que pensen de manera diferent a la presentadora gallega-catalana hi estaran d'acord. Això ho sabia perfectament Jordi Évole mentre li dedicava un capítol de 'Lo de Évole' a La Sexta. Era un triomf segur, una delícia, un privilegi i fins i tot una obligació com a comunicador. Otero son paraules majors. La seva carrera l'avala, per no parlar de la seva categoria humana. Évole, tot s'ha de dir, s'ho va currar amb un programa sensacional, amb estètica vuitantera, l'època en la que molts la vam descobrir i convertir-la en ídola. Amb 62 anys, tota la 'mili' del món i havent superat molts obstacles, la Julia és més Julia que mai.
La d'Onda Cero va provocar un tsunami de titulars d'impacte, vivències i anècdotes úniques i sorpreses, moltes sorpreses. La clau feminista i de reivindicació de les dones va ocupar la part central de la conversa: des de relatar la seva reacció contundent a fastigosos intents d'assetjament sexual que va patir a la feina, a sentenciar l'extrema dreta de VOX com un perill constant per al col·lectiu o compartir l'exemple d'educació que va rebre a casa per part del seu pare, en una època en la que la paraula "feminisme" era una utopia. Però la Julia va anar més enllà, narrant curiositats de les seves entrevistes més famoses: per exemple, qui va ser el que més li va mentir a la cara. Entre ells hi havia un banquer corrupte que, en aquella època, era Deu: Mario Conde. Era 1989, i malgrat els esforços d'Otero, el paio semblava haver anat allà només a prendre-li el pèl i 'tirar-li els trastos'. Quin estómac, Julia.
El magnetisme de la Julia ha estat arrabassador des del primer dia. Intel·lectual, comunicatiu i fins i tot físic. Aquesta última característica és la que provocava que els mascles (no podem dir que tots fossin homes) la reduïssin a una cara guapa amb la que intentar lligar. Però és clar, no tenien ni idea de qui tenien al davant, i van marxar amb la cua entre les cames. Ha estat sempre amb aquell que ha volgut, sense pressions ni coaccions. Entre les seves conquestes, Évole li va dir que tenia informació fefaent sobre un home molt i molt famós amb el que va tenir una història. Ella no s'ho creia del tot, però el català li va escriure les inicials en un paper. I per la seva reacció, va encertar-la. A casa ens vam quedar amb la mel als llavis.
Un misteri, però, que no va mantenir al voltant d'una altra bomba que Otero va voler compartir amb el públic. I en clau catalana. La periodista va estar molt a prop de convertir-se en la directora de Catalunya Ràdio. La seva vàlua i la petjada en el públic impressionava la classe política: la volien al seu equip. Va ser Pasqual Maragall qui li va plantejar l'oferta, tot i que ella va declinar l'oferiment. Tenia els seus motius. Els poden sentir al vídeo:
Otero, ahir, avui i sempre. Enorme. Irrepetible. Insubornable.