Júlia Otero confessa per què es nega a viure a Madrid i si se sent gallega o catalana

Júlia Otero a Catalunya escriu el seu nom amb accent. És la seva manera de dir que se sent Julia / Júlia segons qui l'escolti. Va néixer fa 65 anys a un poble petitíssim de Galícia, Monforte de Lemos, però amb 3 anys els pares van venir a viure a Barcelona buscant una vida millor. I la van trobar. Per tant, dels seus 65 anys, 62 és catalana. Escolaritzada, educada, alimentada a Catalunya. Com diu Joan Manuel Serrat, notícia aquests dies: "Mis hijos no son de donde nacen sino de donde pacen". Pacer en català és pasturar, alimentar-se. Una manera camperola i preciosa d'explicar que les persones són del lloc que les acull, els dona feina i assistència, un lloc per viure. El cas de Júlia Otero és molt particular perquè fent de periodista d'entreteniment a TVE-Catalunya i a TV3 tothom l'adorava, 3x4, La lluna, La columna... però quan ha hagut d'explicar el procés als seus oients, tot i tenir una postura molt ben endreçada i gens ofensiva, l'han criticat per ambdues bandes. Ho ha explicat a una entrevista al suplement femení Yo Dona d'aquest dissabte: "Algo habré hecho bien cuando los independentistas me consideran una españolista hasta el extremo mientras que en Madrid, el segmento más ultra dice que soy independentista". 

Júlia Otero, a la portada del suplement d'El Mundo Julia sense accent, és gallega o és catalana? No caldria l'adversativa, és gallega i catalana, o allò tan carrincló de gallega de cor i catalana d'adopció. És tan catalana que parla un català perfecte i que els seus grans èxits televisius són en català, fins al punt que després els va fer en castellà. A TVE-Catalunya feia el concurs Tres per quatre que va passar a ser Tres por Cuatro, com el programa d'entrevistes La lluna que després va ser La luna a TVE per tota Espanya. Com ara ha passat amb Marc Giró o en aquella època amb La Trinca. La TV3 de Pujol la va fitxar i va fer el millor magazine de tardes de la història de la cadena, La columna, que encara avui està insuperat. Per això encara dol més que TV3 no la tingués a la Gala dels 40 anys de la cadena, cosa que El Mundo aprofita per sostenir que els indepes la detesten: "La ven tan españolista que TV3 celebra esta temporada los 40 años de su creación y Julia Otero no existe, pese a haber hecho más de mil programas". Més de mil i dels millors.

Otero ha respost a l'entrevista una pregunta imprescindible per tots els periodistes que quan escriuen un article sobre ella gosen fer servir l'expressió "la periodista catalana". Pregunta ¿Es más catalana o más gallega?. La resposta de Júlia Otero no agradarà als catalans però està afectada per la mort recent de la seva mare, el passat juliol, als 87 anys: "Más gallega. Soy una gallega criada en Barcelona, pero la galleguinidad forma parte de mi ADN, de mi cultura familiar, emocional y sentimental. Y más ahora, que acaba de morir mi madre. (Se hace el silencio, se emociona, toma aire y continúa...) Soy una gallega barcelonesa que adora Barcelona". Doncs queda clar, ADN gallec i adoració per Barcelona. No diu res de Catalunya. Ho té molt clar.

Hi ha un tercer vèrtex del triangle Otero: Madrid. La seu d'Onda Cero és allà però Júlia Otero segueix baixant cada dia de Sarrià a Les Rambles per fer el seu programa des dels estudis a Barcelona, mentre Àngels Barceló, Josep Cuní o Carles Francino van a Madrid a fer els seus programes en castellà. Otero s'hi nega i ho explica: "Me han ofrecido decenas de veces trasladarme a Madrid por temas de trabajo y me ha resistido. He sido siempre muy tozuda con esto, porque creo que hablarle a España desde Barcelona imprime carácter y marca un estilo diferente. La periferia también existe y a veces dentro de la M-30 madrileña hay una atmósfera que no se corresponde en absoluto con lo que se respira fuera de ese lugar cerrado. Hay otros mundos dentro de España". Madrid, ese lugar cerrado, amb pudor de resclosit. Otero ventila.