L'Espanya més rància és incorregible: porten al seu ADN el maltractament i l'assassinat animal. Ho reivindiquen com a un símbol cultural, com a un dret inalienable i fins i tot exigeixen subvencions públiques per continuar amb les seves bestieses. Si goses enfrontar-te a ells, ja saps el que t'espera: critiques ferotges, insults, menyspreu... Se senten legitimats per alguna mena de gràcia divina, i ja no es conformen amb actuar al seu territori: també se'n van a l'estranger per perpetrar matances. Un exemple que tots tenim al cap: Joan Carles I, el rei emèrit fugit, caçant elefants a Botswana. Sortosament, en el pecat va trobar la penitència, i aquella famosa foto va suposar el principi de la seva fi. Una altra fotografia, molt més recent, està indignant arreu del món. Especialment a Portugal, on un grup de 16 caçadors espanyols han comès una veritable carnisseria, matant a 540 cérvols i porcs senglars com a psicòpates.
Aquest passatemps sanguinari és un atemptat sense pal·liatius, i la indignació s'escampa també a l'estat espanyol. Entre els que han aixecat la seva veu de forma implacable, trobem a Julia Otero, esgarrifada i enfurismada. La seva sentència és per a emmarcar, i segurament no agradarà gens ni mica a molts dels seus parroquians de la dretana Onda Cero: "Fàstic i tristor. De quina pasta estan fets aquests indesitjables?". D'una realment abominable, sense cap mena de dubtes. Això no és caçar: això és una bestiesa majúscula. Entrar en èxtasi escampant la mort de forma massiva i exhibir-ho com a una gesta defineix perfectament a aquests miserables. El clam de la locutora arrasa.
Tant de bo que el govern portuguès actuï i persegueixi sense descans als autors de la matança. Cadascuna de les seves víctimes són més dignes que tots ells junts.