El Congrés dels Diputats de Madrid va legalitzar l'eutanàsia de forma gairebé unànime. 198 vots a favor (i dos abstencions) o el que és el mateix, amb l'única oposició de dos grups polítics. Costa de diferenciar-los, per molt que Pablo Casado interpretés el paper de la seva vida davant de Santiago Abascal durant la darrera moció de censura: PP i VOX, VOX i PP. La dreta extrema i l'extrema dreta es van negar a permetre morir amb dignitat a tots aquells que han de suportar un infern de dolor en vida. Tot en ordre a la caverna.
La posició comú de les dues formacions germanes els retrata una vegada més. I les crítiques els hi arriben a tones, de ben merescudes. Una d'elles, d'un tòtem de la ràdio espanyola: Julia Otero. La d'Onda Cero no s'ha hagut de trencar el cap per ensorrar-los, no. Ha tingut prou amb recuperar i actualitzar una piulada de 2018 que definia amb escreix els Populars, i que es pot fer extensiu als ultres: el resum, no a tot. "No al divorcio. No al aborto. No al matrimonio gay. No a la ley antitabaco. No a la paridad. No al carnet por puntos. No a la educación sexual. No a restringir el tráfico en las grandes ciudades." Ara pot afegir el "no a la eutanasia". La galeta triomfa a la xarxa, sobretot pel final del text: "no a todo, hasta que la realidad les alcanza: 10, 20 o 40 años después".
El pitjor de Casado i Abascal és que amb 40 anys no tindrien prou: viuen a l'Edat Mitjana.