La llista comença a ser interminable. Va començar amb Víctor Amela. Després va arribar Jordi Évole, defensant una piulada del cineasta José Antonio Bayona. Més recentment, l'Àngels Barceló. I la darrera en manifestar-se ha estat Julia Otero. Què tenen en comú tots aquests periodistes pata negra? El seu recolzament al xec en blanc de Manuel Valls a Ada Colau per deixar Ernest Maragall i Esquerra Republicana sense l'alcaldia de Barcelona. "Una lección de lo que debería ser la política", ha piulat Otero, demostrant que la conxorxa mediàtica antiindepe és transversal... i desesperada.
@otero_julia
L'única diferència en el cas de la d'Onda Cero és que la seva benedicció també arriba a Íñigo Errejón, de Más Madrid. Sí, el que va dir que la suspensió dels diputats presos "le pillaba muy lejos" perquè tenia "una cosa muy importante en Madrid". Errejón, tot i dinamitar les opcions de l'esquerra per governar la Comunitat, s'ha marcat un Valls a la inversa, oferint a PSOE i Cs un pacte per evitar que el PP de Díaz Ayuso repeteixi a l'Assemblea de Madrid amb el suport de VOX. Això devia ser la cosa "tan importante" que tenia Errejón a la seva agenda: Explorar un pacte amb Ciudadanos, demostrant que la política és l'art (o la comèdia) del "más difícil todavía". En tot cas, la piulada d'Otero posa de manifest que és una altra partidària del "cordó sanitari" a ERC, posant els republicans a l'alçada del ultradretans. Prenem nota, Julia.
Ja podem afegir el "cromo" d'Otero a l'àlbum editat per Manuel Valls i les forces de l'Ibex, que recull els periodistes que frisen per tal que l'unionisme controli Catalunya al preu que sigui. Que passi el següent. Colau, quins companys de viatge. Pensa-t'ho bé.