Júlia Otero, Toni Soler i Carles Porta seran distingits aquest dimarts en l'entrega dels Premis Nacionals de Comunicació. Tots tres han xerrat una estona en una conversa deliciosa amb Laura Rosel a El matí de Catalunya Ràdio, parlant de la professió periodística, la percepció de Catalunya a la resta de l'Estat, el prestigi i el valor del reconeixement.
Porta, que va fer un discurs impecable sobre la llengua quan va recollir el recent premi Ondas, està content de "socialitzar l'èxit de 'Crims'". Soler posa en valor el "mosaic creatiu" que hi ha darrere de "Polònia", el programa de TV3 que va crear fa 15 anys. I Otero, menció honorífica per tota la seva trajectòria, es recupera en aquests moments d'un tractament oncològic.
La perdiodista d'Onda Cero s'ha retrobat amb amics i col·legues com el de Figueres, que li ha dedicat sentides paraules: "Content de saludar-te amb aquesta energia que portes, que em sembla que mai no hi haurà qui la interrompi". I efectivament, amb aquesta energia que destacava Toni Soler, Júlia Otero ha parlat pels micròfons de Catalunya Ràdio per fer saber als oients com es troba.
"He superat el càncer, tot i que tots sabem que el càncer és una espasa de Dàmocles que dura cinc anys com a mínim. Per tant, sóc sempre molt prudent, però a hores d'ara no tinc ni una sola cèl·lula cancerígena". Otero ha parlat de les conseqüències del duríssim tractament al que s'ha exposat: "Encara hi són: tinc una neuropatia perifèrica a les mans i als peus, que fa que pràcticament no tingui sensibilitat. és a dir que aneu amb compte amb mi perquè no tinc tacte. Enlloc de cinc sentits em queden quatre en aquests moments".
"Hi ha coses molt molestes, però estic bé, estic viva i estic amb ganes", diu la comunicadora, que espera tornar aviat a antena, "espero que abans de Nadal pugui treure el cap i que a partir del gener ja pugui tornar a la meva vida normal". Aquest dimarts fa justament tres setmanes de la seva darrera intervenció quirúrgica: "Tot és molt recent, tot està molt tendre, però em trobo amb ganes, amb força. També és cert que un any com aquest et canvia per dintre: coses que ni m'hi havia fixat, ara són importants per mi i coses que m'interessaven moltíssim fa un any ara m'interessen menys".
Coses com la política. O més aviat, els polítics: "Entrevistar polítics és una pèrdua de temps enorme, perquè mai responen el que se'ls pregunta. El que contesten saps que és mentida la majoria de les vegades, i sense ruboritzar-se el més mínim".
Precisament això que apunta Otero serveix a Soler i al Polònia per parir un programa com el seu: "Molta activitat política està basada en l'engany, la hipocresia o les punyalades. Per tant, que els polítics menteixin o facin un discurs per quedar bé davant dels periodistes ens permet a nosaltres intentar posar veu al que estan pensant realment. Nosaltres sempre hem dit que la gràcia del 'Polònia' és veure'l després del 'Telenotícies'".
Felicitats a tots tres pel merescut premi. Per cert, Otero ha revelat que li fa tanta il·lusió que qui pujarà a recollir-lo serà qui més s'estima, la seva filla. "La nena, que ja té 25 anys, avui li tocava fer guàrdia, però la substitueix un parell d'hores un company i m'acompanyarà també, i el meu marit, el Josep". Premi merescudíssim. Aquest i qualsevol que guanyi. Perquè és de les més grans comunicadores d'aquest país. Tots els ànims del món perquè deixi enrere de manera definitiva qualsevol rastre de la malaltia que ha patit.