Julio Iglesias és el cantant espanyol de més èxit. Milionari dels que no te l'acabes, té 78 anys i fa molt que no trepitja Espanya: s'estima més viure a Miami i a la República Dominicana. Ara bé, el seu amor per la pàtria es manté intacte. A la mínima oportunitat presumeix de 'mucho español', que diria Mariano Rajoy. Cada any les revistes del cor anuncien que torna, però li passa com a l'emèrit fugit Joan Carles: mai troba el moment per presentar-se a Madrid. Que si problemes de salut, que si por a la covid, que si una cosa o l'altra. No té sort a la vida... en aquest sentit, és clar. 

Potser que en Julio no hagi posat un peu al seu país i a la seva ciutat natal, Madrid, però de tant en tant deixa constància de la seva existència. I el programa esportiu 'El partidazo de la COPE' de Juanma Castaño li ha ofert aquesta possibilitat en una nit radiofònica ben curiosa. Resulta que el veterà locutor de l'emissora, Pepe Domingo Castaño, presentava el seu llibre "Hasta que se me acaben las palabras". Iglesias i el comunicador són amics des de fa molts anys, i ha estat l'autor del pròleg d'aquest títol. Una ocasió que ha aprofitat per actualitzar la informació al voltant de la seva vida, que sempre és misteriosa i secreta. Que els seus fans no pateixin, perquè diu que està molt bé de salut. "Me han matado 15 o 20 veces, ¡no sé cómo sobrevivo! Estoy del carajo. Fíjate que empezaré a cantar de aquí a 3 o 4 meses".  És el rei de la cançó i dels 'chascarrillos': va dir això sobre aquelles famoses imatges a la platja ajudat per dues dones en biquini per poder caminar: "Salí en unas fotos con unas chicas guapísimas porque me había roto la tibia y el peroné". 

Les paraules i acudits del cantant van ser molt celebrats pels participants del programa. Un d'ells va ser l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida. El del PP es va convertir en protagonista de la conversa, perquè es van canviar els papers: Iglesias va passar d'ídol a fan declarat del polític, al que va afalagar de manera gens dissimulada i excessiva. "Soy madrileño total, y además madrileño de Almeida, me encanta Almeida", va exclamar sense cap tipus de mirament. Bé, d'Almeida, de Gallardón, d'Aznar o de Fraga. Vaja, del PP. En José Luis, evidentment, estava encantat de la vida. I va aprofitar el seu minutet de glòria.

José Luis Almeida, alcalde de Madrid / ACN

Julio Iglesias i José María Aznar / EFE

Almeida li va tornar les reverències i li va recordar que tenen un assumpte pendent: lliurar-li en persona la medalla de la ciutat que li van concedir el 2013. La conversa semblava més pròpia d'una terrassa de bar que d'un programa de ràdio, tot i que últimament a la COPE la cosa va per aquest camí. Iglesias va deixar la seva rúbrica: si algú es queixa perquè li donin la distinció municipal, que plori. Ell té la resposta als crítics: "Le diré que me la pone él porque me sale de los....".

La vella guàrdia del PP té el seu cantant de capçalera. Tot un 'truhán'.